Mai tant autogovern

Ja fa temps que, com a res­posta a les pre­ten­si­ons de fer una con­sulta, des de Madrid es con­testa amb un pater­na­lista: “Mai Cata­lu­nya havia dis­po­sat de tant auto­go­vern.” Aquesta afir­mació peca per tres punts dife­rents: d'inútil, de falsa i de caduca. Inútil perquè en el cas que fos veri­tat (que no ho és) donar aquesta res­posta és negar el progrés de les coses, les que siguin. Com que has arri­bat al que nosal­tres con­si­de­rem el teu màxim, no pots aspi­rar a més. En segon lloc és falsa. No cal entrar en debats històrics però segu­ra­ment si fem un pas­seig pels anys trenta i per abans del 1714, Cata­lu­nya dis­po­sava de més capa­ci­tat de gover­nar-se que ara. I en ter­cer lloc, caduca. Ja no ser­veix ni per avui. Cada set­mana hi ha lami­na­ci­ons de com­petències ja acon­se­gui­des els últims anys. Aquesta set­mana, només aquesta set­mana, ens hem tro­bat amb tres exem­ples d'àmbits dife­rents: 1) Cristóbal Mon­toro ja ha posat damunt de la taula la volun­tat que l'Estat recu­peri la com­petència en ins­pecció de tre­ball. 2) El Minis­teri de Foment ha plan­te­jat un pla de finançament dels ports de l'Estat per “ree­qui­li­brar” els que van millor amb els que van pit­jor. Resul­tat: el port de Bar­ce­lona, un dels més ren­di­bles d'Europa, haurà de donar a Madrid la mei­tat dels seus bene­fi­cis. I 3) Mal­grat que era una llei apro­vada i hi havia un con­veni sig­nat, la mei­tat dels papers de Sala­manca (més ben dit, a Sala­manca) no tor­na­ran a Cata­lu­nya perquè s'han inven­tat una nova fórmula per atu­rar-ne el retorn. I són mos­tres reco­lli­des des de dilluns i fins avui. Però si mirem enrere, a cada con­sell de minis­tres ens tro­bem amb retro­tras­pas­sos: hora­ris comer­ci­als, assig­na­tu­res esco­lars o síndic de greu­ges. Per tant, cada cop que sen­tim el poli­cia bo donar un cop a l'esquena amb la frase: “Mai Cata­lu­nya havia dis­po­sat de tant auto­go­vern”, podem con­tes­tar, sense por a equi­vo­car-nos: “Sí, la set­mana pas­sada.”