Vici a la vista?

En una con­ferència recent de l'eco­no­mista Gay de Liébana, va que­dar palès que, tot i que és cert que hi ha indi­cis d'una certa recu­pe­ració econòmica, el país té dos pro­ble­mes estruc­tu­rals de difícil solució. El pri­mer és l'atur i el segon, l'endeu­ta­ment del país, tant el del sec­tor públic, que està crei­xent, com el del pri­vat, que decreix encara que segueix molt alt. Dins el marc finan­cer comen­cen a plan­te­jar-se dis­jun­ti­ves amb apa­rença de tenir forma per­versa.

Pel que fa a una part dels pri­vats que tenen endeu­ta­ment, per tenir capa­ci­tat finan­cera de repa­ga­ment del deute, inex­cu­sa­ble­ment han de créixer econòmica­ment. Per créixer és neces­sari gene­rar més negoci, més fac­tu­ració, el que suposa més neces­si­tats de finançament del cir­cu­lant i pos­si­bles noves inver­si­ons. I per créixer i inver­tir és neces­sari endeu­tar-se més. Això impli­ca­ria que en lloc de reduir l'endeu­ta­ment glo­bal a curt ter­mini, l'hauríem d'incre­men­tar.

Resol­dre aquest apa­rent atzu­cac con­vida a lle­gir bé el moment actual de recu­pe­ració i crei­xe­ment. Pro­duc­tes, mer­cats, inno­vació, expor­tació i inter­na­ci­o­na­lit­zació són els dri­vers que han de per­me­tre donar una sor­tida posi­tiva al pro­blema que es plan­teja. Als empre­sa­ris i empre­ne­dors del país, pro­jec­tes via­bles no ens en fal­ten; el que encara tro­bem a fal­tar és major liqui­di­tat al sis­tema. També millor sen­si­bi­li­tat, com­prensió i dotació econòmica per part de les admi­nis­tra­ci­ons a les inver­si­ons en R+D+i. En tot cas sabem que és un camí a llarg ter­mini i que caldrà molt de talent, esforç i com­promís per por­tar-ho a la pràctica. I es dedu­eix, finançament a ter­mi­nis llargs.

Si pas­sem al sec­tor públic, els seus com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals són con­ti­nuar amb la reducció del dèficit i con­seqüent­ment amb anar bai­xant els reque­ri­ments addi­ci­o­nals de deute. En aquest camí, par­lar de reducció d'impos­tos (IRPF i IS) i de man­te­ni­ment dels tipus d'IVA pot sem­blar el segon atzu­cac, per qua­drar ingres­sos i com­pro­mi­sos.

Encara que pugui sem­blar extret del món del còmic, l'anunci d'esti­mar el negoci de la pros­ti­tució i de la droga a Espa­nya per afe­gir-los a la comp­ta­bi­li­tat gene­ral del pro­ducte inte­rior brut, comença a gua­nyar adep­tes. El PIB crei­xe­ria i evi­dent­ment l'endeu­ta­ment en ter­mes rela­tius podria bai­xar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment. Alguns ho con­si­de­ra­ran una geni­a­li­tat “lla­tina”, però no pas­sa­ria de comp­ta­bi­li­tat cre­a­tiva macro­e­conòmica.

Pot­ser la solució efec­tiva per resol­dre l'apa­rent cer­cle viciós, està sobre la taula del Gobi­erno de España.

Par­tint d'esti­ma­ci­ons, cal­cu­la­des entre d'altres per l'Agència Tri­butària, el nivell d'acti­vi­tat econòmica no decla­rada està en el 25% del PIB. Un marc d'entrada i regu­la­rit­zació basat ini­ci­al­ment en incor­po­rar-se i aten­dre l'impost sobre el valor afe­git (IVA), més enllà d'evi­tar intru­sisme i com­petència des­lle­ial, pro­dui­ria nous ingres­sos fis­cals que sí que per­me­trien, espe­ci­al­ment amb l'IRPF, evi­tar tipus con­fis­ca­to­ris. El pro­jecte porta de nom Auto­em­pren­de­dor i està ins­pi­rat en les pràcti­ques d'altres països de la UE que amb la mei­tat de taxa esti­mada d'eco­no­mia sub­mer­gida fa temps que apli­quen amb impor­tant èxit.

Ens enga­nyem al soli­tari o pre­nem deci­si­ons pràcti­ques i homo­lo­ga­bles?