Blanc o negre? Més aviat gris

Per bé que les enques­tes encara mos­tren que el sí i el no són lluny de situar-se frec a frec –alguns ana­lis­tes, com ara el politòleg i catedràtic de la Uni­ver­si­tat d'Aber­deen Mic­hael Kea­ting, cre­uen que serà avançat l'estiu quan l'inde­pen­den­tisme gua­nyi el ter­reny que li falta per situar-se a una o dues pas­ses de la victòria; en par­laré un altre dia més en con­cret–, ningú no mal­ba­rata cap dada per esgar­ra­par el que pugui. El que passa és que, de vega­des, les armes a l'abast no tenen cap efecte. For­ces que s'anul·len.

L'ins­ti­tut Fra­ser of Allen­der, de la Uni­ver­si­tat de Strathclyde (Glas­gow) va publi­car, dijous pas­sat, un estudi segons el qual la immi­nent pujada dels interes­sos per part del Banc d'Angla­terra (BdA) –s'espe­cula sobre la pos­si­bi­li­tat de fa mesos; el direc­tor, Mark Car­ney, n'ha par­lat expres­sa­ment– posa­ria en perill la recu­pe­ració econòmica d'Escòcia. A menys de tres mesos del 18 de setem­bre, una acció sor­gida de Lon­dres que tingués un efecte sem­blant podria ser pre­o­cu­pant, en teo­ria, per a l'uni­o­nisme. El direc­tor de l'informe, l'emèrit Brian Ash­croft, sosté que és el des­bo­cat aug­ment dels preus de l'habi­tatge de Lon­dres el que fa peri­llar la bona marxa de l'eco­no­mia esco­cesa, ja que, per tal de refre­dar un mer­cat alcista que ha obser­vat aug­ments de fins al 16% entre el 2013 i el 2014 en algu­nes zones de la capi­tal britànica i una mit­jana supe­rior als vuit punts, el BdA no tindrà més remei que pren­dre mesu­res radi­cals.

La supo­sada influència nega­tiva de Lon­dres sobre l'eco­no­mia esco­cesa podria ser munició opor­tuna per al Yes Scot­land. Però, en aquest cas, l'inde­pen­den­tisme ha pre­fe­rit mirat cap a una altra banda en lloc d'esbom­bar el docu­ment. Cal recor­dar que un dels objec­tius del govern escocès és, i sem­pre que l'elec­to­rat san­ci­oni la inde­pendència, con­ser­var la lliura ester­lina com a moneda d'Escòcia. Fer-ho impli­ca­ria sot­me­tre's a les deci­si­ons de política monetària del Banc d'Angla­terra. Molt pos­si­ble­ment, si arribés la inde­pendència i després de la nego­ci­ació Lon­dres i Edim­burg esta­blis­sin que el millor per a tots dos seria com­par­tir la divisa, algu­nes veus esco­ce­ses seu­rien en el comitè de govern del BdA. Però, al cap i a la fi, Escòcia con­ti­nu­a­ria com ara, amb una mà lli­gada a la City.

Tot ple­gat exem­pli­fica que no hi blanc o negre; sovint el color més relle­vant del debat és el gris. Per aquesta raó, pot­ser, encara hi ha entre el 12 i el 20% d'inde­ci­sos, segons els son­de­jos que es con­sul­tin. I és aquest grup el que la nit abans deci­dirà què votar i el que incli­narà el resul­tat final. El risc d'error de les enques­tes, doncs, és més alt que mai.

FAL­TEN 87 DIES