De Casademont a Vidal

Estic bui­dant revis­tes de prin­cipi del segle XX per a una comu­ni­cació encar­re­gada per a la VII Tro­bada d'Enti­tats Locals de Cul­tura i Patri­moni a la Selva i, tot i la pers­pec­tiva del temps, em fan mal als ulls, sovint, algu­nes expres­si­ons que opo­sen a mort els amos i els tre­ba­lla­dors. Tots els extrems són dolents i, segu­ra­ment, en aque­lla època hi havia molts dèspo­tes que no volien sen­tir a par­lar de diàleg i s'apro­fi­ta­ven de la mà d'obra i obrers que ho volien cre­mar tot (es va veure després). Al con­trari, em satisfà quan ara –excep­ci­ons a part, que sem­pre n'hi ha– des­co­breixo empre­sa­ris pre­o­cu­pats per la vida social, per la cul­tura i pel patri­moni comú. Va ser un plaer assis­tir a l'entrega de les beques Jaume Casa­de­mont, dedi­ca­des a incen­ti­var les experiències edu­ca­ti­ves al vol­tant de l'ali­men­tació salu­da­ble, la pro­ducció d'espec­ta­cles de cul­tura popu­lar, la valo­ració de la cul­tura de l'esforç, la difusió de l'acti­vi­tat física, etc. Podríem par­lar, també, de la Butaca Jaume Casa­de­mont, que es con­ver­teix, cada any, en la con­ferència d'una figura de renom, que fa pen­sar. I altres coses. Vaig des­co­brir Jaume Casa­de­mont en una festa de la revista Recull, l'any 1979, quan va gua­nyar un dels pre­mis amb un tre­ball sobre teo­ria econòmica. Després, quan va pre­si­dir el Con­sell Social de la UdG, vaig com­par­tir ses­si­ons amb ell. I el vaig tenir pro­per quan exercí la política. També he seguit amb goig el desè ani­ver­sari de la Fun­dació Valvi, una cre­ació de l'empre­sari Joa­quim Vidal, que s'ha traduït en beques per als defen­sors de la natura, per als qui vet­llen pel patri­moni i per als que són sen­si­bles al Ter­cer Món, i que ha publi­cat més d'una vin­tena de lli­bres d'autors obli­dats, i que ha man­tin­gut una sala d'expo­si­ci­ons i un espai –la sala Martí i Pol– on hem seguit con­ferències i con­certs, etc. Casa­de­mont i Vidal hono­ren l'empre­sa­riat català. Han cres­cut a par­tir d'una ini­ci­a­tiva tirada enda­vant amb empenta i cer­vell, han tin­gut èxit, i han sabut tor­nar a la soci­e­tat una part del que n'han obtin­gut. Un i altre tenen aspec­tes paral·lels, començant per les seves dones, la Teresa Ruhí i la Maria Rosa Juven­tech, i els fills, que han estat sem­pre un pun­tal al cos­tat. Un i altre van apa­dri­nar l'esport gironí un temps –el Casa­de­mont Girona, el Valvi Girona–. Un i altre han pas­sat per la política, però no n'han fet un ofici. Un i altre s'han sen­tit atrets per escriure arti­cles i lli­bres. Un i altre han sabut ser­vir el país. Aquest és el tipus d'empre­sari que neces­si­tem a casa nos­tra.