El califat iraquià

La pro­cla­mació d'un cali­fat islàmic que abracés el nord de l'Iraq –inclo­ent-hi o no la capi­tal, Bag­dad– i l'est de Síria és un dels prin­ci­pals temors estratègics dels EUA i els ali­ats occi­den­tals. Aquesta pos­si­bi­li­tat, no gens inver­sem­blant, esde­vin­dria rea­li­tat si l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i Síria (EIIS) acon­seguís el con­trol de l'Iraq, com ja gai­rebé ha fet durant les dar­re­res set­ma­nes de rebel·lió con­tra el govern xiïta de Bag­dad. Si haguéssim de cer­car els res­pon­sa­bles d'aquesta situ­ació, ens hauríem de reme­tre als onze anys d'ocu­pació mili­tar nord-ame­ri­cana i a la política mar­ca­da­ment sectària seguida pel govern ira­quià de Nuri Al-Maliki, desig­nat per Was­hig­ton abans de la reti­rada de les for­ces dels EUA.

L'admi­nis­tració d'Al Maliki ha acon­se­guit mar­gi­nar i ali­e­nar la mino­ria sun­nita, de la qual es nodrei­xen els insur­gents de l'EIIS, pro­mo­tors del cali­fat ira­quià, que té forts vin­cles amb l'orga­nit­zació radi­cal Al-Qaida. Aquest és un lle­gat resi­dual de la política ira­quiana seguida per l'admi­nis­tració de George W. Bush que l'admi­nis­tració Obama no ha pogut o no ha vol­gut cor­re­gir.

La ins­tal·lació d'un cali­fat radi­cal a l'Iraq i a Síria mar­ca­ria un retorn a la situ­ació ante­rior a l'11-S del 2001, quan l'Afga­nis­tan domi­nat pels tali­bans era el san­tu­ari de tots els radi­cals islàmics con­tra­ris a Occi­dent. Si fos així, la invasió nord-ame­ri­cana de l'Iraq, l'any 2003, no hau­ria ser­vit per res més que per der­ro­car Sad­dam Hus­sein.

No és massa pro­ba­ble que els radi­cals islàmics acon­se­guei­xin empas­sar-se tot l'Iraq ni der­ro­car Al-Maliki, però si això es vol evi­tar, el pre­si­dent ira­quià hau­ria de ser subs­tituït o obli­gat a aban­do­nar la política que ha col·locat el país en una guerra civil entre comu­ni­tats reli­gi­o­ses.