El ridícul de la por

La inde­pendència abo­carà Cata­lu­nya a una fallida des­truc­tora i des­truc­tiva que com­por­tarà un aug­ment de la pobresa, de les des­lo­ca­lit­za­ci­ons d'empre­ses, de l'atur... La inde­pendència por­tarà a l'agreu­ja­ment de la depressió econòmica i el govern català haurà d'assu­mir el 16% del deute públic espa­nyol, la quan­ti­tat no gens menys­pre­a­ble d'uns 160.000 mili­ons d'euros. La inde­pendència com­por­tarà que Cata­lu­nya quedi fora de la Unió Euro­pea i de l'OTAN i, en con­seqüència, de l'aixo­pluc de les agències inter­na­ci­o­nals que garan­tei­xen la segu­re­tat, de manera que es con­ver­tirà en ter­reny abo­nat per a ter­ro­ris­tes i grups mafi­o­sos. Paral·lela­ment, la con­vivència es tren­carà amb famílies divi­di­des i amis­tats tren­ca­des. Cata­lu­nya que­darà tan aïllada que fins i tot el Barça no podrà jugar la lliga espa­nyola. Aquesta és, a grans trets, la pel·lícula que ens vol ven­dre el minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, sobre el futur del nos­tre país. L'home insis­teix en un relat apo­calíptic que voreja el ridícul, un insult a la intel·ligència que posa en evidència que d'argu­ments sòlids en con­tra del procés ini­ciat sem­bla que en tenen pocs, per no dir cap.

Aquesta estratègia de la por enge­gada ja fa dos anys que ens envia a vagar per l'espai side­ral o que ens ins­tal·la en una hipotètica illa de Robin­son, que ens pinta un futur encara més fosc que el negre no fun­ci­ona, minis­tres del PP. Ja ho hau­rien d'haver adver­tit. Aquest mis­satge car­re­gat de pes­si­misme no fa cap altra cosa que car­re­gar-nos d'opti­misme, fer-nos veure que amb vostès no podem con­ti­nuar, no volem con­ti­nuar. Lluny d'aquest esce­nari apo­calíptic, afron­tem el futur amb la il·lusió d'un pro­jecte nou, car­re­gat d'argu­ments, també d'incògni­tes, però volem deci­dir. S'acosta el 9-N i els mis­sat­ges de la por es mul­ti­pli­ca­ran fins a l'avor­ri­ment, però estem vacu­nats. Vagin fent el ridícul, i nosal­tres ani­rem per feina.