Podem

Pode­mos ens ha enllu­er­nat amb una enquesta que li pro­nos­tica una gran entrada al Par­la­ment, i un amic em pre­gun­tava: “Com és que escom­bren les CUP? Les CUP fa anys que fan ter­ri­tori!” I què?, li he res­post. Pode­mos és un par­tit de pro­fes­si­o­nals de la queixa, com Ciu­ta­dans, però d'esquerra. Són aquests que ara s'escan­da­lit­zen amb la cor­rupció però que men­tre tenien la but­xaca plena tole­ra­ven la mino­rit­zació legal o silen­ci­osa de la nos­tra cul­tura a tots els Països Cata­lans. Igual que Ciu­ta­dans, són el símptoma d'un procés de putre­facció, més que no pas el fruit d'amors tenaços i con­crets, imper­fec­tes però tan­gi­bles. Per aquesta gent, ter­ri­tori és una paraula romàntica, gai­rebé fei­xista, igual que avant­pas­sat o tra­dició. És clar que hi ha una distància entre Pablo Igle­sias i Jordi Cañas. Igle­sias és una mena d'Azaña, i el nen de Fran­cesc de Car­re­ras és un cam­brer encim­be­llat per la ràbia d'una part de la classe diri­gent. Tot i així vénen de la mateixa decadència. Hi ha una relació entre el tracte mise­ra­ble que l'Estat i els peri­o­dis­tes estan dis­pen­sant a la infanta Cris­tina i l'èxit de Ciu­ta­dans o Pode­mos. Tenim sort que Pode­mos no podrà fer creïble la crítica a l'Estat i a la famosa “casta” sense per­me­tre i fins i tot sense defen­sar la inde­pendència de Cata­lu­nya. L'Estat ha anat massa lluny uti­lit­zant tàcti­ques del segle XX per parar un movi­ment del segle XXI. Sense poli­cia ni con­trol de la infor­mació, la situ­ació de Cata­lu­nya serà un àcid que cor­romprà totes les cau­ses que els espa­nyols inten­tin aban­de­rar per rege­ne­rar-se. El fet que el Finan­cial Times adver­teixi a Madrid que està sola en la gestió de la crisi amb Cata­lu­nya és bo perquè la política inter­na­ci­o­nal sem­pre ens havia anat en con­tra. Pode­mos ha de saber que Espa­nya no podrà tenir mai una república men­tre Cata­lu­nya con­tinuï ocu­pada. I CDC ha d'enten­dre que la seva des­com­po­sició no vindrà mai d'Unió, sinó de la seva por de cri­dar obser­va­dors inter­na­ci­o­nals i posar les urnes peti qui peti.