Equilibri

Ni la des­re­gu­lació del sec­tor omple els calai­xos dels boti­guers i cen­tres comer­ci­als ni tam­poc la super­re­gu­lació horària genera un aug­ment de ven­des. El pro­blema de la dava­llada del con­sum no és altre que la falta d'ingres­sos de les famílies. Les xifres de l'atur par­len per si soles i les de la pre­ca­ri­e­tat labo­ral, també. Ni els que tenen feina s'atre­vien fins ara a gas­tar, per veure-les venir. L'èxit de la regu­lació cata­lana comer­cial estava en l'equi­li­bri que man­te­nia entre el boti­guer i les grans mar­ques. Que no es tren­qui, mal­grat sem­bla obvi que Bar­ce­lona és tan turística que hau­ria de poder obrir molts més fes­tius que els diu­men­ges d'estiu, però també que el tei­xit social que crea el petit comerç s'ha de pre­ser­var com un bé de país.