Opinió

Ara és l'hora

No hem d'acceptar cap demora ni retard en el procés, perquè el govern espanyol ha tingut moltes oportunitats per fer-nos propostes

La ter­cera via s'està pre­pa­rant pas a pas, encara que no ens ho sem­bli, o és que pen­seu que el canvi, pre­ci­pi­tat, de monarca i els can­vis recents al Par­tit Soci­a­lista són casu­als?

Un dels pro­ble­mes més impor­tants que té la ter­cera via és la falta de cre­di­bi­li­tat de l'Estat espa­nyol davant dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya, per això tots els can­vis efec­tu­ats tenen l'objec­tiu de reforçar aquesta con­fiança, no només davant de Cata­lu­nya, sinó també davant d'Espa­nya i del món. També al PSOE hi posa­ran cares noves, més joves i menys mar­ca­des política­ment perquè puguin lide­rar el canvi a Espa­nya i pos­si­bles ofer­tes a Cata­lu­nya.

El senyor Pérez Rubal­caba ha estat la cara visi­ble durant molts anys, recu­pe­rat i tor­nat a recu­pe­rar en moments com­pli­cats, feia 21 any que estava dins del món de la política i això no és gaire bona pre­sen­tació quan es parla de rege­ne­ració democràtica. Hi era quan Rodríguez Zapa­tero es va com­pro­me­tre a res­pec­tar l'Esta­tut, apro­vat pel Par­la­ment de Cata­lu­nya, hi era quan es va votar l'Esta­tut a Cata­lu­nya i hi era quan Cata­lu­nya va dir prou l'11 de Setem­bre del 2012 i del 2013. Rubal­caba ha estat tes­ti­moni i en alguns casos còmplice de molts incom­pli­ments de l'Estat espa­nyol envers Cata­lu­nya. I tot i que el dis­curs dels futurs diri­gent és el mateix que els dels diri­gents d'abans, les cares són més noves, són més joves i amb un aire més modern.

s'hi resis­ti­ran tant com puguin, però al final quan ho vegin tot per­dut faran el pas, ens faran alguna oferta, amb l'objec­tiu imme­diat d'atu­rar la con­sulta i retar­dar el procés sobi­ra­nista. Segu­ra­ment no serà una oferta com nosal­tres l'ente­nem, ens pro­po­sa­ran fer-ho de manera legal i acor­dada, inten­ta­ran per tots els mit­jans que passi el 2014, pos­po­sar-ho pel 2015 o 2016. Saben que per a nosal­tres enguany és un any impor­tant i saben que la tensió i la mobi­lit­zació no es pot allar­gar més de tres o qua­tre anys i que un cop pas­sat el punt àlgid, que serà entre finals d'enguany i prin­ci­pis del que ve, l'interès pot començar a bai­xar. Nosal­tres hem de fer tot el con­trari, no accep­tar cap demora ni retard en el procés perquè el govern espa­nyol ha tin­gut mol­tes opor­tu­ni­tats per ofe­rir-nos pac­tes i fer-nos pro­pos­tes i no ho ha fet. Per a nosal­tres, l'Esta­tut de Mira­vet ja era una ter­cera via i no el van accep­tar. De fet, durant els dar­rers 100 anys hem redac­tat qua­tre esta­tuts i tots qua­tre han estat rebuts de la mateixa manera pel govern espa­nyol, amb un no. Fa basarda veure que mal­grat el pas del anys entre un esta­tut i l'altre els argu­ments pre­sen­tats eren simi­lars i les actu­a­ci­ons dels diri­gents uni­o­nis­tes, també.

Tenim experiència històrica i la nos­tra experiència ens ha ense­nyat que l'Estat espa­nyol no res­pecta els pac­tes, perquè la gran majo­ria d'acords que ha fet amb Cata­lu­nya els ha incom­plert sis­temàtica­ment i no ha pas­sat mai res, perquè nosal­tres no tenim ins­tru­ments per fer que es com­plei­xin. Els tri­bu­nals que ens han de defen­sar d'aquests incom­pli­ments són esco­llits per l'Estat que els incom­pleix.

La justícia que ha de ser impar­cial no ho és, els tri­bu­nals tre­ba­llen per a l'Estat que els ha triat i els manté, i apro­ven o rebut­gen allò que està a favor del man­te­ni­ment de l'Estat que els per­met exer­cir. I en última instància, sem­pre es pot recórrer al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el més poli­tit­zat de tots i el més des­li­gi­ti­mat per deci­dir si allò que afecta Cata­lu­nya està d'acord o no amb la Cons­ti­tució.

Hi ha un seguit d'exem­ples que demos­tren aquests incom­pli­ments sis­temàtics, des de l'incom­pli­ment d'arti­cles sen­cers de l'Esta­tut fins a pro­me­ses i acords en temes d'infra­es­truc­tu­res, tras­pas­sos, finançament, etc. Pre­ci­sa­ment aquests dies tenim una prova evi­dent i rei­te­ra­tiva de l'incom­pli­ment del com­promís de l'Estat espa­nyol amb Cata­lu­nya amb la nega­tiva del retorn dels papers de Sala­manca. Un retorn abso­lu­ta­ment legítim, ava­lat pels tri­bu­nals, però que l'Estat es nega a dur a terme, tot i reconèixer que són docu­ments d'ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i de ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. Són un botí de guerra, són el fruit d'un espoli, però es neguen a retor­nar-los i no hi podem fer res; qui ens empara, quins ins­tru­ments tenim per exi­gir el seu retorn? Per això volem un estat per poder adreçar-nos a l'Estat espa­nyol de tu a tu, per poder gau­dir del res­pecte que totes les per­so­nes i tots el pobles merei­xen.

Esti­guem pre­pa­rats, és nor­mal que inten­tin tot el que esti­gui a les seves mans i també el que no hi està per impe­dir que acon­se­guim la inde­pendència. Arribi el que arribi, tran­quils, no passa res, només cal que esti­guem pre­pa­rats i sapi­guem que res ni ningú podrà atu­rar el procés que tots junts estem cons­truint, no només perquè és el millor per a tots els que vivim en aquest país, sinó perquè sabem que ara és l'hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia