Imaginació caníbal

La ima­gi­nació és lliure i no té límits, devia pen­sar en Gil­berto Valle, un poli­cia de Nova York afi­ci­o­nat a rela­tar crims maca­bres, com més tru­cu­lents millor. En Gil­berto, quan pen­java la pis­tola i la gorra, es dedi­cava a fan­ta­si­e­jar davant de l'ordi­na­dor, ima­gi­nant com segres­ta­ria, mata­ria i cui­na­ria les seves vícti­mes per després crus­pir-se-les enmig d'una baca­nal caníbal. Una de les pro­ta­go­nis­tes més habi­tu­als dels seus relats era la seva pròpia dona, la Kath­leen, una noia de 28 anys amb qui té una filla. Un dia es va des­cui­dar de tan­car l'ordi­na­dor, i la Kath­leen va des­co­brir els plans ima­gi­na­ris del seu home, que entre altres coses tenia pen­sat ros­tir-la a foc lent. Davant d'un futur tan paorós, va arren­car a córrer fins a la comis­sa­ria més pròxima, on va rela­tar la des­co­berta. El cas és que en Gil­berto va ser detin­gut i jut­jat per un tri­bu­nal popu­lar que el va con­dem­nar tot i que el fis­cal va reconèixer que no hi havia cap víctima més enllà de les que gene­rava la seva tur­men­tada ment. Després de dos anys a la gar­jola, el cone­gut com el poli­cia caníbal de Nova York acaba de sor­tir de la presó amb una fiança de 100.000 dòlars i un braçal de con­trol perquè no fugi fins que no tin­gui l'abso­lució defi­ni­tiva. El jutge ha accep­tat que, un cop des­comp­ta­des les fan­ta­sies, el que queda són cor­reus electrònics d'una per­so­na­li­tat no con­ven­ci­o­nal, per dir-ho suau­ment.

Més enllà de les des­ven­tu­res d'en Gil­berto, el més impor­tant és el debat obert sobre els límits de la ficció a la xarxa, on comença i acaba la res­pon­sa­bi­li­tat penal en el ter­reny vir­tual, si es poden posar límits a la cre­ació supo­sa­da­ment fantàstica. El risc de limi­tar el dret d'expressió i fer avor­tar el poten­cial d'un futur autor, col·lideix amb el perill que pugui con­ver­tir les fan­ta­sies en rea­li­tat. Pel que pugui ser, el jutge ha pro­hi­bit a en Gil­berto acos­tar-se a un ordi­na­dor. No calia, perquè després de pas­sar dos anys a l'ombra per assas­si­nar i crus­pir-se la dona vir­tu­al­ment, ja no li deuen que­dar ganes de tecle­jar.