Error o encert?

S'equi­vo­quen els elec­tors quan voten segons qui o què? I tant! Mol­tes vega­des. Però qüesti­o­nar-los l'error seria tant com qüesti­o­nar la democràcia. En tot cas, tenen tot el dret del món a equi­vo­car-se. Ni la democràcia ni les majo­ries garan­tei­xen l'encert. Si es cons­tata l'eufòria de la seu de Fer­raz diu­menge a la nit, tot indica que els mili­tants soci­a­lis­tes de tot l'Estat no s'han equi­vo­cat aquesta vegada. La majo­ria ha deci­dit que Pedro Sánchez és el millor secre­tari gene­ral que pot tenir el soci­a­lisme espa­nyol. I ho ha cele­brat i ho ha fes­te­jat com si Sánchez hagués gua­nyat ja unes elec­ci­ons. En tot cas, s'han equi­vo­cat els mili­tants del PSC, que s'han decan­tat per Edu­ardo Madina. I encara els passa poc per per­pe­trar la doble militància. Pedro Sánchez haurà de tro­bar solu­ci­ons per a la con­tra­dicció de la soci­al­de­mocràcia apli­cada a Espa­nya. Haurà de tallar el pas a la nova esquerra emer­gent i retro­bar l'ànima del PSOE, per­duda en la sub­missió de Zapa­tero a la política de Merkel. Pedro Sánchez també haurà de refor­mar la Cons­ti­tució, ver­te­brar l'Espa­nya fede­ral i encai­xar-hi Cata­lu­nya. Pedro Sánchez haurà de resol­dre final­ment l'equació necessària per aug­men­tar la des­pesa pública amb menys ingres­sos sense dis­pa­rar el deute. Però, si Sánchez és la pedra soci­a­lista filo­so­fal, com és que la premsa ene­miga ahir tirava coets? L'ABC afir­mava que havia gua­nyat “l'opció cen­trista” i El Mundo salu­dava “el nou líder per al canvi”. Segur que els votants soci­a­lis­tes no s'han equi­vo­cat?