Manifest Patufet

Cata­lu­nya con­ti­nua trans­for­mant l'Estat espa­nyol. Tot­hom va fer broma amb allò que els cata­lans som uns hòbbits i mira... ja tens indústria de la puça xica lil·lipu­tenca. Els cata­lans de les pedres en fem crois­sants a escala 1/20. Ara fabri­quem mini­a­tu­res. Nova de trinca tenim una minúscula Soci­e­tat Civil Cata­lana que es creu que és la majúscula Soci­e­tat Civil de Cata­lu­nya. Coseta fineta, com un bole­tet, però no hi ha cri­a­tura mine­ral que no els rebi, o mitjà on no apa­re­gui un napet-bufet com un super­ma­net que vola per tots els celets infi­ni­tets. Un tri­omf talla XXXXL. Per això ara ens copien amb una foto­co­pi­a­do­reta. És el gran èxit del can­tau­tor Miguel de Una­muno: “¡Que inven­ten ellos!” I mira, han apa­re­gut en un micros­co­pi­quet uns intel·lec­tu­a­lets espa­nyo­lets que sig­nen un mani­fes­tet. Aug­men­ta­dets, són els més senyo­rets, els més lles­tets, els que sem­pre ens fan pam-pam al culet. Perquè som dolen­tots, perquè ho volem tren­car tot i canya con­tra la pira­nya
maligna cata­lana. I jo em pre­gunto: no deu ser que tots aquests tros­sets, aques­tes cose­tes d'asso­ci­a­ci­o­ne­tes, mani­fes­tets i mil-i-un tapets, no són bocins d'una Espa­nya esmi­co­lada? Metra­lla a velo­ci­tat side­ral. Partícules de mete­o­rits de temps remots, llu­nyans. De galàxies fos­ques, obs­cu­res, tene­bro­ses... Som a dins. Dins d'un forat negre com la por. Dins del sac de l'home del sac. Segres­tats. Devo­rats. I de sobte se sent: “Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou! Quan el bou farà un pet, sor­tirà en Patu­fet”. Vols dir que nosal­tres no som en Patu­fet, peti­tet. Tan­cat i bar­rat en un uni­vers indi­ge­ri­ble d'esquit­xos de fer­ra­lla del plis­tocè infe­rior. A fora cri­den: “Patu­fe­eet, on eeets??” Ens bus­quen. Són els del Front d'Alli­be­ra­ment de Patu­fets dins de la Panxa del Bou (FAPPB). Tru­fats de cols. Que li endo­llin oral­ment, nasal­ment, i tot –ment, hor­ta­lissa democràtica a l'ani­mal, que volem sor­tir d'aquí, d'aquest col·lapse esto­ma­cal, que no volem ser petits, que volem fer-nos grans.