Anticatalans

Em fan gràcia els uni­o­nis­tes que s'han posat com una moto perquè la Pilar Rahola els ha dit anti­ca­ta­lans. Són els matei­xos que sovint con­tra­po­sen la senyera amb l'este­lada o que van donant lliçons de bilingüisme sense saber massa català –el just per sal­var les apa­ren­ces–. Són aquests que denun­cien les visi­ons naci­o­na­lis­tes del pas­sat i després uti­lit­zen les cri­des a Espa­nya dels resis­tents de 1714 de la manera més gro­llera. Són els que ara es quei­xen de TV3 però sem­pre havien tro­bat nor­mal que a les teles i als dia­ris s'arra­conés els inde­pen­den­tis­tes. Sor­tint de la dic­ta­dura eren els que deien que en cas­tellà ja ens enteníem i fa 70 anys els podríem haver tro­bat entre els repu­bli­cans del vai­xell d'Anna Murià que es van irri­tar perquè una exi­li­ada va voler embo­li­car la seva filla morta amb la senyera. Pot­ser no ets anti­ca­talà per opo­sar-te a la con­sulta, però t'hi tor­naràs. Ja es veu que t'hi tor­naràs, igual que s'hi van tor­nar els qui en d'altres temps van defen­sar posi­ci­ons sem­blants a les teves. És el que us està dient Pilar Rahola. Hi ha una cata­la­nor, fruit de la feblesa, que dóna per fer molts acu­dits. Però també hi ha una cas­te­lla­nor, fruit de la cul­tura de l'abús i del saqueig, que és igual­ment patètica. Hi ha els inde­pen­den­tis­tes que volen sal­var el món però també hi ha els ter­tu­li­ans que par­len de la iden­ti­tat i de la llei com si la vida fos una cançó d'amor de Ser­gio Dalma. Dieu que esti­meu Cata­lu­nya però no sabeu res de l'amor. Esti­mar és triar. A casa ja fa temps que vam haver d'aban­do­nar Espa­nya, que també era nos­tra, per sal­var la llen­gua. Per això a casa fa temps que sabem que tots els que ara tro­beu excu­ses per opo­sar-vos a la con­sulta, un dia també tro­ba­reu excu­ses per tor­nar-vos anti­ca­ta­lans. Per un càrrec, per un elogi, per una sar­dina, com heu fet sem­pre, us ompli­reu la boca de mode­ració i mira­reu a una altra banda: menys­pre­a­reu la cata­la­nor però alhora la pro­mo­ci­o­na­reu, per con­ti­nuar des­truint els cata­lans que mai no han accep­tat que el pen­sa­ment i la memòria s'hagin de sot­me­tre a una llei votada a punta de pis­tola.