Guanyem, risc i esperança

“Els que estem farts de la vella política i en volem una reno­vació pro­funda i no només for­mal, som majo­ria”, va decla­rar Ada Colau, expor­ta­veu de la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca, en pre­sen­tar en soci­e­tat la pla­ta­forma ciu­ta­dana Gua­nyem Bar­ce­lona. Tinc sim­pa­tia per l'admi­ra­ble dialèctica política d'aquesta acti­vista que em recorda el dis­curs trans­ver­sal de Ralph Nader, el defen­sor dels con­su­mi­dors nord-ame­ri­cans, i la com­ba­tiva eco­lo­gista Petra Kelly. Colau ens diu que la pla­ta­forma ha nas­cut per posar fi als lob­bies i poders fàctics que segres­ten les ins­ti­tu­ci­ons. Es refe­reix a Agbar, Aber­tis, Gas Natu­ral-Fenosa, Rep­sol i Cia, que s'aixo­plu­guen sota el parai­gua de La Caixa.

Aquests nous revo­lu­ci­o­na­ris volen “impul­sar una eco­no­mia amb justícia social i ambi­en­tal”; replan­te­jar el “model turístic que fa de la ciu­tat un parc temàtic” (ini­ciat, recor­dem, pel regi­dor repu­blicà Jordi Por­ta­be­lla); “demo­cra­tit­zar les ins­ti­tu­ci­ons” i assu­mir “un com­promís ètic” a l'hora de fer política. Estic d'acord amb el mani­fest fun­da­ci­o­nal de Gua­nyem. Com a resi­dent del Raval des de fa trenta anys he vis­cut tot el procés mafiós i espe­cu­la­tiu que ha patit el barri que va obli­gar l'exre­gi­dora de Ciu­tat Vella Itziar González a dimi­tir. Per això no puc més que cele­brar aquesta ini­ci­a­tiva que pro­posa una democràcia par­ti­ci­pa­tiva i la jubi­lació de per­so­nat­ges, d'esquer­res i de dre­tes, que han entrat en la política per afany de lucre i ànsies de vani­tosa noto­ri­e­tat (accés gràcies a les llis­tes tan­ca­des).

Vol­dria fer, però, algu­nes con­si­de­ra­ci­ons als por­ta­veus de Gua­nyem des de l'experiència d'un veterà eco­lo­gista de cau­ses per­du­des en col·lec­tiu (no acon­se­guir el tan­ca­ment de les nucle­ars d'Ascó i Van­dellòs i evi­tar la cons­trucció del pantà de Rialb; no con­so­li­dar la con­tinuïtat de Dia­rio de Bar­ce­lona com a diari popu­lar i auto­ges­ti­o­nat, per exem­ple) i d'altres cau­ses gua­nya­des junt amb els movi­ments soci­als (atu­rar les mines d'urani pro­jec­ta­des per la Chev­ron; con­dem­nar per delicte ecològic Fecsa per la pol·lució de la tèrmica de Cercs; evi­tar la degra­dació de la zona volcànica de la Gar­rotxa i dels aigua­molls de l'Empordà; fer que la Gene­ra­li­tat desau­to­ritzés la cons­trucció dels abo­ca­dors indus­tri­als d'Albons i de Seròs, per exem­ple).

Els diri­gents de Gua­nyem hau­ran de ser vigi­lants amb els par­tits i coa­li­ci­ons tra­di­ci­o­nals, espe­ci­al­ment ICV-EUiA, que tenen por de per­dre vots i pro­ta­go­nisme i que inten­ta­ran neu­tra­lit­zar la seva acció. El regi­dor Ricard Gomà ja ha mani­fes­tat la volun­tat d'inte­grar la for­mació “eco­so­ci­a­lista” a la nova pla­ta­forma (no obli­dem que tant l'exre­gi­dora Imma Mayol com l'excon­se­ller Fran­cesc Bal­ta­sar han aca­bat tre­ba­llant al ser­vei d'Agbar, l'oli­go­poli de l'aigua). Tin­guin en segon lloc consciència del que sig­ni­fi­carà enfron­tar-se als lob­bies energètics ja que tenen molts mili­ons d'euros a per­dre i dedi­car-ne uns pocs a “sub­ver­tir” con­tra la pla­ta­forma els serà fàcil. Pep Puig, l'exre­gi­dor de Ciu­tat Sos­te­ni­ble (d'Alter­na­tiva Verda) pot donar tes­ti­moni d'aques­tes tra­mes cons­pi­ra­ti­ves.

Inten­tin, doncs, crear sis­te­mes alter­na­tius de comu­ni­cació. Cer­quin el suport d'experts en les matèries i sec­tors de l'eco­no­mia local que volen demo­cra­tit­zar. Ges­ti­o­nar la macro­cefàlia urbanística de Bar­ce­lona és una cosa alta­ment com­plexa, arris­cada i difícil, espe­ci­al­ment per a polítics alter­na­tius.

Pen­sin els can­di­dats de Gua­nyem que quan entrin a la Casa Gran es tro­ba­ran amb una mura­lla de recels i resistències de fun­ci­o­na­ris ali­ats amb la vella política. I un dar­rer con­sell, si em per­me­ten: es facin inde­pen­den­tis­tes al més aviat pos­si­ble. És total­ment il·lusori fer una revo­lució social i ecològica a la Bar­ce­lona del segle XXI sense que aquesta esde­vin­gui la capi­tal del nos­tre Estat. Els fede­ra­lis­tes de Gua­nyem poden deses­ta­bi­lit­zar aquesta nova espe­rança de rege­ne­ració democràtica. Per Gua­nyem vin­cu­lar-se als par­tits d'esquer­res que han gover­nat és un risc. I als indig­nats ja no ens queda més temps ni alè per entu­si­as­mar-nos amb més pla­ta­for­mes revo­lu­cionàries que s'aca­ben com el rosari de l'aurora.