Ni fent trampes

Rajoy no gua­nya ni mar­cant els asos. El pre­si­dent del govern espa­nyol va redac­tar les clàusu­les secre­tes d'un con­curs per bus­car l'ana­lista en hisenda pública més espa­nyo­lista de la Via Làctia. I el va tro­bar. En les pàgines del diari antic cre­sol i llum de la cava­lle­ria pro­gres­sista espa­nyola –ara ren­dit i des­ar­mat al pre­si­dent– els seus asses­sors van lle­gir els arti­cles d'Ángel de la Fuente, el lleó de Gijón. La ira des­bo­cada en les col·labo­ra­ci­ons de l'eco­no­mista publi­ca­des a El País s'expli­cita en títols com “Els comp­tes de la lle­tera”, “Cigne negre o pollas­tre de la pila”, “La gota malaia de les balan­ces fis­cals”, “Cata­lu­nya i Europa: una de cow­boys” o “L'espoli com a veri­tat reve­lada”. Rajoy els va devo­rar i va pen­sar que havia tro­bat el mar­tell d'heret­ges defi­ni­tiu. Ángel de la Fuente és a les balan­ces fis­cals allò que Pío Moa és a la història d'Espa­nya. Un feno­men. Encara que a De la Fuente no se li coneix la militància en el GRAPO. Durant mesos, doncs, i sub­ven­ci­o­nat per l'Estat, l'eco­no­mista s'ha dedi­cat a mare­jar les balan­ces fis­cals, a les quals ha apli­cat el sis­tema inven­tat a Copen­ha­guen deno­mi­nat “comp­tes ter­ri­to­ri­als”. Tot per deso­lar la terra... dels altres. Però, al final, el mamut ha parit una ara­nya i resulta que les con­clu­si­ons de l'equip d'Ángel de la Fuente són gai­rebé les matei­xes que les que publica la Gene­ra­li­tat seguint el sis­tema de càrrega i bene­fici. Càrrega con­tra Cata­lu­nya i bene­fici de Madrid. Senyor Rajoy, bus­qui-se'n un altre! Pot­ser Pío Moa?