És temps de cireres

“No hi ha dra­gons inven­ci­bles. És temps de cire­res.” Així res­po­nia Arnaldo Otegi a la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal que els manté a ell i a la resta d'impul­sors del canvi estratègic de l'esquerra abert­zale a la presó fins a esgo­tar la con­demna. Una decisió que posa en evidència que el PP és un obs­ta­cle per al procés de nor­ma­lit­zació política. Sí, Arnaldo, és temps de cire­res, pro­mesa de feli­ci­tat, com recorda aque­lla cançó de Jean-Bap­tiste Cle­ment, poeta de la Comuna de París, que expres­sava el desig de revo­lució i d'un futur més just. Cançó d'amor con­ver­tida en símbol revo­lu­ci­o­nari, que ens recorda temps de lli­ber­tat, soli­da­ri­tat i resistència. No parla de fusells, sinó de ten­dresa i ale­gria. I és que, com diu una altra cançó amb el som­riure de la revolta, els dra­gons es poden vèncer.