Efectes secundaris

Què pre­te­nia Mari­ano Rajoy encar­re­gant al lleó d'Astúries el càlcul de les balan­ces fis­cals? A la política i a la vida, la malícia se'ls ha de supo­sar. I Rajoy en té tanta com vul­guis. Afirma Ángel de la Fuente que, dar­rere els càlculs dels altres, hi ha “agi­tació política”. Dar­rere els seus, també o més. Qui els paga? Qui els indu­eix. La intenció del pre­si­dent espa­nyol, atribuïda per l'agi­ta­dor que és aquest cro­nista, era desau­to­rit­zar la pro­testa crònica cata­lana sobre el dèficit fis­cal. Matar i rema­tar la divisa que tant els ofèn i els enerva de l'“Espa­nya ens roba”. Per molt que s'hi han esmerçat, no ho han acon­se­guit, encara que ahir el cor d'infan­te­ria mediàtica afí al PP donava veu i crèdit a les auto­ri­tats de la comu­ni­tat de Madrid, “que és qui més con­tri­bu­eix a la soli­da­ri­tat naci­o­nal”. Pobrets. Per molt que s'hi han esmerçat, que dèiem, i en la pit­jor de les pre­vi­si­ons, el dèficit de Cata­lu­nya cor­res­po­nent a l'exer­cici de Nos­tre Senyor de 2011 va ser de 8.455 mili­ons euros. Això tran­quil·litza algú? Als cata­lans, gens. La reducció pres­su­postària anual que ha hagut d'assu­mir el govern d'Artur Mas és de 2.000 mili­ons. No plo­ra­ria la gent de l'hos­pi­tal de Bell­vitge només amb una petita rec­ti­fi­cació a l'espoli. Per aca­bar de cons­ta­tar que no n'encer­ten ni una, ara se'ls han empre­nyat també, al senyor Rajoy i el seu govern, valen­ci­ans i bale­ars. Que fins ara calla­ven i paga­ven resig­nats o còmpli­ces. No n'encer­ten ni una. El senyor De la Fuente no hau­ria de cobrar la minuta.