Aquesta terra

M'han vin­gut els cosins de Colòmbia, els he dut ponent enllà. El case­riu es tor­nava cada cop més terra campa amb masies esper­di­go­la­des i parròquies velles. La car­re­tera res­se­guia el peu de roca de mun­ta­nya, país del de sac i ganxo, de no sé qui­nes tra­pe­lle­ries. La terra s'este­nia en camps d'herba aca­bada de mun­tar amb bales per al bes­tiar, dei­xa­des per una maqui­nota grossa. No hi havia un sol camp de blat, tot eren camps segats que en comp­tes del dau­rat del blat eren de color entre groc i verdós amb algun estrill de llum. Els arbres vol­ta­ven la campa, tocant a la car­re­tera hi havia el roure amb algun om i algun san­gui­nyol que encara no enver­me­llia i més enllà grups de car­ras­ques dona­ven una nota de valen­tia al pai­satge de pins. De tant en tant, una filera de nobles pollan­cres asse­nya­lava les humi­tats del reguer.

Pas­sa­ven les masies, gai­rebé em sabia el nom de totes. La masia cata­lana, la de debò, té un pen­dent del teu­lat amb les ales d'una lloca guar­dant els pollets. A sota el care­ner una bal­co­nada o cosa sem­blant rebia el sol on allà temps s'hi asse­cava el blat de moro. Els cor­rals per al bes­tiar i els coberts per al galli­ner eren com pollets de la lloca.

El pai­satge con­ti­nu­ava i con­ti­nu­ava amb les belles vari­ants de llocs sabuts, però de tant en tant t'espan­ta­ves, hi havia un casa­lot fora de lloc i foras­ter que deu­ria ser una fabri­cota per als pin­sos. L'agri­cul­tura s'ha tor­nat indus­trial i el pagès, el nos­tre pagès, que no hi ha qui l'atrapi, no s'ha que­dat a les anti­gors, se'ns ha ave­sat a noves maqui­no­tes.

La terra can­vi­ava, obrint-se al cas­tell de Car­dona. Allà vam tro­bar-hi el romànic de l'església d'aquest estil més alte­rosa i aca­bada que tenim en aquest país, els pilars s'alçaven tan amunt que les vol­tes de cruïlla se'm per­dien de vista. El gòtic és una pregària espais enlaire, el bar­roc des de Car­dona és una pallas­sada. Aquell espai ens parla de com l'home arra­pat a aquesta terra pot sen­tir l'eter­ni­tat. De tor­nada la car­re­tera estava enca­ne­trada per un semàfor. Que trista és una ciu­tat.