Obvietats

Que els polítics ens enga­nyen és per mi una obvi­e­tat. Reco­nec que és un pro­blema per­so­nal: no con­fio en la classe política, gens. Per neces­si­tat, per super­vivència, però albergo dins meu l'espe­rança que un dia en sor­tirà un que farà el que ha de fer: ser­vir als interes­sos de la gent, no als seus o de l'apa­rell del par­tit. Aquest, però, no serà Sánchez, tot i aga­far les reg­nes del PSOE amb la pro­mesa de reno­vació. Em diran que cal donar-li temps; sí, però la reno­vació del soci­a­lisme espa­nyol és per mi un canvi perquè no canviï res. Només hem de mirar els noms de l'exe­cu­tiva: Chacón, López... La pri­mera, exmi­nis­tra de ZP i el segon, un exle­hen­dakari recor­dat per haver can­viat del mapa del temps i per ser als EUA el dia que ETA va eme­tre el comu­ni­cat més espe­rat en 50 anys. Ah, i Navarro!