4 preguntes abans del 9

Que­den poc més de tres mesos per al 9 de novem­bre. En les dar­re­res set­ma­nes, tinc ocasió de par­lar-ne amb molta gent i hi ha pre­gun­tes que es repe­tei­xen una i altra vegada. Apro­fi­taré aquest espai per tor­nar a con­tes­tar les qua­tre més habi­tu­als.

1. “En con­fiança: ¿vols dir que hi haurà con­sulta?” És clar que sí. No hi pot haver altra cosa. En tot el debat sobi­ra­nista s'oblida massa sovint allò que és més impor­tant: que el con­du­eix el poble, que el deci­dirà el poble. El poder polític ha sabut posar-se al cos­tat del poble i ha deci­dit, per amplíssima majo­ria, la pre­gunta i la data. Això no ho pot can­viar el pre­si­dent tot sol, sinó que ho ha de fer la mateixa majo­ria par­la­mentària que va pren­dre la pri­mera decisió, i ho hau­ria d'apro­var el poble. És pràcti­ca­ment impos­si­ble. “Però, ¿ens ho dei­xa­ran fer a Madrid?” I com ho podran evi­tar si estem deci­dits a fer-ho? Els tancs no sor­ti­ran pas al car­rer, això és segur. Tot dependrà de nosal­tres. La pre­gunta, doncs, no és si hi haurà con­sulta, sinó si, passi el que passi, ani­rem a votar el dia 9. Depèn de tu i de mi. De tots.

2. “Ens faran fora de la UE?” No, evi­dent­ment que no. ¿Algú s'ima­gina que la UE vul­gui incor­po­rar Ucraïna però vul­gui expul­sar Cata­lu­nya o Escòcia? La UE és molt i molt pràctica. I no estarà dis­po­sada a per­dre con­tri­bu­ents benes­tants. És cert, però, que les coses s'hau­ran de nego­ciar, tal com fa la gent civi­lit­zada, encara que el resul­tat del 9 sigui, com jo espero, un gran sí. Un divorci sem­pre demana un cert temps. Aquest no en pot dema­nar gaire. Cata­lu­nya és estratègica en molts sen­tits –també en relació amb Espa­nya– i Bar­ce­lona no serà una capi­tal extra­co­mu­nitària, tal com no ho serà mai Brus­sel·les. “I si Espa­nya s'oposa a la nos­tra presència a Europa?” Sens dubte, ho farà. Però Espa­nya és un país feble, amb menys influència de la que ens pen­sem. ¿Com es pot impe­dir un divorci polític en una soci­e­tat democràtica, si una de les parts es vol divor­ciar de debò? Altra vegada, tot dependrà de la decisió del poble.

3. “Què pas­sarà el dia 10?” Res d'espe­cial, a part d'haver-hi una gran ale­gria si el resul­tat és el que molts espe­rem. Ja he dit que lla­vors començarà el període d'accep­tació, de nego­ci­ació, de decisió. I això haurà de durar uns mesos, tam­poc gai­res, perquè una situ­ació de pro­vi­si­o­na­li­tat no es pot man­te­nir gaire temps. De moment, tots con­ti­nu­a­rem tenint docu­ment d'iden­ti­tat espa­nyol fins que n'adqui­rim un altre. Qui es vol divor­ciar també con­ti­nua casat fins que no hi ha decisió judi­cial.

4. “Sí, però com serà la Cata­lu­nya del futur?” A mi, em sem­bla increïble que tanta gent vul­gui saber com serà el país del futur quan cap de nosal­tres no sap com serà la seva vida ni d'aquí a unes set­ma­nes, perquè també podria ser que ja fóssim morts. Però entenc la pre­gunta, que revela unes ganes enor­mes de cons­truir un futur millor, dife­rent. I això ho com­par­teixo. Cata­lu­nya serà allò que el poble deci­deixi a través d'elec­ci­ons i de la Cons­ti­tució que es redacti. Altra vegada, com sem­pre,
la veu i el poder els tin­dran el poble. I és veri­tat que hau­rem de cami­nar cap a un país força dife­rent de l'actual, en què cons­tant­ment hem de fer allò que se'ns mana i no podem fer gran cosa pel nos­tre compte. El que seria real­ment ter­ri­ble seria que el dia 9 no
guanyés el sí. No em vull ima­gi­nar la repressió que es des­en­ca­de­na­ria. És per evi­tar això que la con­sulta esdevé deci­siva. La Cata­lu­nya inde­pen­dent del futur és necessària i fa moltíssima il·lusió.