Riscos controlats

Aquesta set­mana, enmig del ter­ra­bas­tall Pujol, hem tin­gut una molt bona notícia, la de la fina­lit­zació dels tre­balls del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal. És de justícia reconèixer, sobre­tot per part dels que ini­ci­al­ment expressàrem dub­tes en relació amb alguns dels mem­bres d'aquest Con­sell, la feina rigo­rosa i de qua­li­tat que han dut a terme, amb la col·labo­ració de molts dels acadèmics del país. Ara dis­po­sem de divuit infor­mes que abas­ten la pràctica tota­li­tat dels aspec­tes clau en l'àmbit jurídic i econòmic per plan­te­jar la inde­pendència del nos­tre país. Aquests infor­mes són una base excel·lent per a la infor­mació que el govern hau­ria de donar a la ciu­ta­da­nia per con­for­mar la seva decisió en la con­sulta del 9.N, sin­te­tit­zant-ne les prin­ci­pals con­clu­si­ons i en for­mats audi­o­vi­su­als atrac­tius per a una àmplia audiència. En aquest arti­cle em cen­traré en algu­nes píndo­les dels infor­mes de caire econòmic. Val a dir que molts d'aquests temes ja havien estat estu­di­ats pels dos eco­no­mis­tes del CATN, la Núria Bosch i el Germà Bel, i pels eco­no­mis­tes que han col·labo­rat exter­na­ment amb el CATN, però en molts casos la infor­mació s'ha ampliat o actu­a­lit­zat amb les dades més recents.

Queda clar que la inde­pendència de Cata­lu­nya no és només via­ble des del punt de vista econòmic, sinó que a més supo­sarà guanys econòmics impor­tants. El prin­ci­pal, el divi­dend fis­cal que hi haurà quan tots els impos­tos i cotit­za­ci­ons soci­als gene­rats a Cata­lu­nya siguin recap­tats per la hisenda i la segu­re­tat social d'un Estat inde­pen­dent. En mit­jana del període 2006-2011 els ingres­sos addi­ci­o­nals d'un Estat inde­pen­dent supera­rien els 11.000 mili­ons d'euros i repre­sen­ta­rien gai­rebé el 6% del PIB. Afe­gint-hi el bene­fici de dei­xar de par­ti­ci­par en l'amor­tit­zació del deute de l'Estat espa­nyol, serien d'uns 16.000 mili­ons d'euros, és a dir el 8% del PIB de Cata­lu­nya.

Pel que fa al deli­cat tema de les pen­si­ons, l'informe sobre la segu­re­tat social cata­lana deixa clar que les pen­si­ons futu­res esta­ran més ben garan­ti­des amb la inde­pendència. En un sis­tema de repar­ti­ment, serà amb les cotit­za­ci­ons soci­als que es farà front a les pen­si­ons i sub­si­dis d'atur, i pel fet que Cata­lu­nya té una taxa d'ocu­pació més alta i una menor dependència demogràfica que Espa­nya, en èpoques d'expansió els seus superàvits són més grans i en èpoques de crisi els seus dèficits són més bai­xos.

Pel que fa a les rela­ci­ons comer­ci­als, l'informe no des­carta un boi­cot comer­cial selec­tiu i de curta durada i un efecte fron­tera, que podrien repre­sen­tar una cai­guda del PIB d'un 1%, i que seria àmpli­a­ment com­pen­sada per la des­a­pa­rició del dèficit fis­cal a curt ter­mini, i irre­lle­vant a llarg ter­mini. Pel que fa a la política monetària, l'informe reco­mana el man­te­ni­ment de l'euro, si és pos­si­ble dins de la zona euro, i, si no, via acord mone­tari o, en el cas menys desit­ja­ble, via adopció uni­la­te­ral. En aquest dar­rer cas, el pro­blema de l'accés dels bancs a la liqui­di­tat del Banc Cen­tral Euro­peu és reso­lu­ble mit­jançant les fili­als o sucur­sals en altres estats de la UE. Ara bé, hi hau­ria el pro­blema dels imports màxims vin­cu­lats als col·late­rals que les enti­tats cata­la­nes puguin tenir regis­trats com a títols per­ta­nyents al ter­ri­tori de la UE. Aquí, l'informe apel·la al sen­tit comú de la mateixa UE per mini­mit­zar els ris­cos, ate­sos els interes­sos empre­sa­ri­als.

Final­ment, cal recor­dar que els infor­mes aju­den en la presa de deci­si­ons, però que la inde­pendència de Cata­lu­nya en dar­rera instància dependrà de la deter­mi­nació del poble de Cata­lu­nya i dels seus diri­gents, i de la seva dis­po­sició a assu­mir ris­cos.