Paisatges d'estiu

És simp­tomàtic d'aquest país nos­tre que la notícia més relle­vant de la inau­gu­ració de l'expo­sició L'ideal en el pai­satge. De Meifrèn a Matisse i Gont­xa­rova no fos la mos­tra que s'exhi­bia a l'espai Car­men Thys­sen del mones­tir de Sant Feliu de Guíxols, sinó la recon­ci­li­ació de la baro­nessa amb el seu fill Borja i la seva jove Blanca Cuesta, tema que cal supo­sar que devia ser de gran rellevància i trans­cendència per a tot­hom. El fet és, però, que l'extra­or­dinària nova del retro­ba­ment fami­liar va posar en el mapa mediàtic de tot l'Estat la vila gan­xona que, un any més, ha acon­se­guit que durant l'estiu es pugui admi­rar una nota­ble col·lecció d'obres pro­vi­nents de l'extensa col·lecció dels fons Thys­sen. A diferència de l'ante­rior, que no res­po­nia gaire a la publi­ci­tat un pèl enga­nyosa que se'n va fer, en aquesta ocasió la visita paga la pena no només perquè hom pot tro­bar-hi, efec­ti­va­ment, obres de Meifrèn, Matisse i Gont­xa­rova, sinó també pin­tu­res de Gau­guin, Martí Alsina, Amat, Urgell, Lépin, Sunyer i un llarg etcètera a través d'un recor­re­gut ente­ne­dor orga­nit­zat en qua­tre àmbits dife­ren­ci­ats però tan­ma­teix com­ple­men­ta­ris, pen­sats perquè el visi­tant pugui endin­sar-se en l'evo­lució de l'art de la pin­tura des del natu­ra­lisme del segle XIX a les mani­fes­ta­ci­ons de l'art con­tem­po­rani del segle XX mit­jançant la con­tem­plació d'obres d'una cin­quan­tena d'artis­tes que per­me­ten com­pro­var les dife­rents inter­pre­ta­ci­ons del pai­satge a través del temps i de la tècnica can­vi­ant. Per altra banda, també és acon­se­lla­ble ampliar la visita dins el recinte del mones­tir recor­rent les sales dedi­ca­des a la història de la vila de Sant Feliu, el seu remot pas­sat a par­tir del seu pri­mer nucli por­tu­ari expli­cat amb cri­teri pro­fes­si­o­nal museològic però sense fer-se en abso­lut car­regós, la qual cosa és d'agrair. Final­ment, el mones­tir com a tal també mereix ser cone­gut i, en aquest sen­tit, es faci­lita al visi­tant un recor­re­gut que per­met poder admi­rar la mag­ni­ficència del porxo pre­romànic així com l'inte­rior de les tor­res de guarda des de les quals anti­ga­ment s'avi­sava de l'arri­bada per mar de pos­si­bles ata­cants. Natu­ral­ment, Sant Feliu no és només el seu mones­tir i el seu con­tin­gut, és també el seu pas­seig i les plat­ges, els seus res­tau­rants, el casino La Constància d'estil neo­mudèjar sal­vat fa molts anys de la piqueta mercès a una mobi­lit­zació popu­lar i també, és clar, el fes­ti­val de Porta Fer­rada amb una oferta musi­cal d'un alt nivell de qua­li­tat. Un pai­satge esti­uenc del tot reco­ma­na­ble.