Sense model alternatiu

La crisi del totxo ha tin­gut un impacte con­tun­dent a Ter­rassa, supe­rior al d'altres ciu­tats de l'entorn, perquè la pla­ni­fi­cació urbanística és va fer molt aviat, i va supe­di­tar el crei­xe­ment i el dibuix gene­ral a la inversió i les plusvàlues que en podien treure pro­mo­tors i immo­biliàries. Les càrre­gues urbanísti­ques deri­va­des per­me­tien al con­sis­tori anar tei­xint la xarxa d'equi­pa­ments. El pro­blema és que aquest model es va cal­car apli­cant-lo tant en el crei­xe­ment inte­rior, ocu­pant espais alli­be­rats d'anti­gues fàbri­ques, com en el perifèric. No hi havia model alter­na­tiu ni pri­o­ri­tat i, amb els pro­jec­tes al calaix, aquest ha aca­bat dei­xant la ciu­tat en estat letàrgic i amb les poques zones de nou crei­xe­ment, com ara el Vapor Gran, bus­cant una iden­ti­tat.