L'onada no s'atura

Pode­mos rep plan­to­fa­des de tot arreu. El Par­tit Popu­lar els acusa d'esquer­ra­no­sos radi­cals equi­pa­ra­bles al ter­ro­risme. El PSOE, de divi­dir el vot pro­gres­sista. Izqui­erda Unida, de pre­sen­tar-se com a defen­sors d'idees que ells ja defen­sen des de fa dècades. I els naci­o­na­lis­tes, de ser un cavall de Troia per sem­brar cugula entre els sobi­ra­nis­tes. I mal­grat tots aquests atacs, creix. I creix tant, que els son­de­jos d'intenció de vot del CIS indi­quen que podria ser la ter­cera força política en unes elec­ci­ons gene­rals espa­nyo­les. És clar que els son­de­jos del CIS són ten­den­ci­o­sos i mani­pu­lats per als que s'hi veuen per­ju­di­cats i un indi­ca­dor esti­mu­lant per als que en sur­ten ben parats. Però pro­ba­ble­ment Pode­mos hi queda curt encara. Els atacs que rep són la demos­tració més evi­dent del pànic que s'apo­dera dels par­tits tra­di­ci­o­nals davant la pos­si­bi­li­tat que l'avanç pro­gres­siu de la radi­ca­li­tat democràtica els des­pengi dels pedes­tals on s'han encim­be­llat i encas­te­llat. “Es corre el risc que pro­vo­quin un gran des­encís”, coin­ci­dei­xen a acu­sar-los des de dife­rents fronts ideològics, sense ado­nar-se o adme­tre que el des­encís pro­vo­cat per ells matei­xos és el que obre les por­tes a Pode­mos.

A Cata­lu­nya, la lec­tura sem­bla que és dife­rent. De moment. La radi­ca­li­tat democràtica pri­o­ritza acon­se­guir votar sobre el futur del país, però no perd de vista la neces­si­tat de rege­ne­rar la política en el sen­tit més eti­mològic del terme. Els dos can­vis ens són neces­sa­ris i els par­ti­da­ris d'aquesta trans­for­mació accep­ten que aquest sigui l'objec­tiu de l'endemà. Ara bé: la inte­gració de la ciu­ta­da­nia en els pro­ces­sos polítics i la rege­ne­ració de la política ins­ti­tu­ci­o­nal no pot espe­rar inde­fi­ni­da­ment que l'estat propi l'emmar­qui. Si la cul­mi­nació d'aquest procés s'alen­teix soporífera­ment, és adreçat per camins laberíntics o es des­vir­tua, que ningú no dubti que l'onada de canvi li pas­sarà pel damunt. I no seran els ama­gats a dins de cap cavall de Troia sinó els deci­dits a posar fi a la comèdia en què s'ha con­ver­tit la gestió dels interes­sos públics, que a dia d'avui ja són majo­ria.