Bons consells us donin

Coin­ci­dint amb l'inici del mes d'agost, l'Agència de Salut Pública de Cata­lu­nya ha con­si­de­rat con­ve­ni­ent recor­dar-nos que a les pis­ci­nes i a les plat­ges hem de vigi­lar els infants, pro­cu­rar que uti­lit­zin flo­ta­dors pneumàtics o altres for­mes de pro­tecció quan no saben nedar, i que es banyin sem­pre sota la super­visió d'un adult. Salut també ha recor­dat que l'abús de l'alco­hol és un mal amic per al banyista i, per des­comp­tat, per a l'adult super­vi­sor dels banys infan­tils (o més con­cre­ta­ment per a l'infant super­vi­sat), a banda de la importància de fer cas de la ban­de­res d'estat de la mar i dels con­sells dels socor­ris­tes, etc. No posa­rem en dubte l'opor­tu­ni­tat de l'advertència. Ja fa anys que són habi­tu­als les cam­pa­nyes publi­citàries ins­ti­tu­ci­o­nals per adver­tir-nos que quan fa calor pas­sem per l'ombra, pro­cu­rem evi­tar els esforços físics al pic del sol, o les que ens aler­ten dels ris­cos d'aga­far-se a la lleu­gera deter­mi­na­des acti­vi­tats espor­ti­ves. D'entrada poden resul­tar sor­pre­nents, però qui més qui menys tot­hom ha vist algú tore­jant ona­des a tres metres d'una ban­dera ver­me­lla, pujar un cim de tres mil metres en xan­cle­tes o ros­tir-se al sol com un crus­taci amb una ale­gria excep­ci­o­nal. De fet, no només les advertències ins­ti­tu­ci­o­nals poden sem­blar sor­pre­nents: les advertències d'ús de molts objec­tes també són d'una obvi­e­tat esfereïdora fins al punt d'adver­tir que no endo­llem apa­rells elèctrics dins de l'aigua, per exem­ple, però tot i això les deman­des per negligència o danys i per­ju­di­cis aug­men­ten espec­ta­cu­lar­ment. No deixa de ser curiós que els ciu­ta­dans exi­gim cada vegada més res­pon­sa­bi­li­tats públi­ques i pri­va­des sobre la nos­tra inte­gri­tat física i moral, i alhora dema­nem més lli­ber­tat de ser i d'actuar com el nen que exi­geix alhora els avan­tat­ges de la madu­resa i la irres­pon­sa­bi­li­tat de la innocència.

Fa sis o set anys, una reso­lució judi­cial dic­tada a Bar­ce­lona citava una pel·lícula de Walt Dis­ney per afir­mar que els pro­pi­e­ta­ris d'un Yorks­hire dego­llat per un pas­tor ale­many havien de ser indem­nit­zats per danys morals. És obvi que el pas­tor ale­many no por­tava morrió, però hi he pen­sat sobre­tot per la cita de Walt Dis­ney: a banda d'huma­nit­zar la maquinària judi­cial, la cita revela el model de guia intel·lec­tual i moral que aca­barà impo­sant-se si con­ti­nua l'impla­ca­ble avanç de la soci­e­tat cap a la madu­resa plena, rica, alli­be­ra­dora i feliç que s'intu­eix a par­tir del tipus de con­sells que sem­bla que neces­si­tem.