Justícia

No és pos­si­ble entrar en el món de la justícia amb tots els seus envi­tri­colls quan no hi estàs ficat de cap manera i el jutge és un ésser llunyà amb punyets de bro­dats i un advo­cat és un senyor que ens les ha de fer veure ver­des quan són madu­res. La justícia con­demna el cul­pa­ble esca­tint molt bé les cau­ses agreu­jants i les cau­ses ate­nu­ants. Deci­deix sobre fets segurs demos­trats i diguem-ne ina­pel·lables. En aquest ter­reny tre­pitja terra segur. Però hi ha un moment en el qual la sentència pot­ser és la més cruel de totes: Absu­elto por falta de pru­e­bas. Ara ves què farà a la vida un pobre home amb aquesta sentència, que de fet el declara cul­pa­ble i prou murri per esca­mo­te­jar la justícia i sor­tir al car­rer, ves qui se'n fia. Arri­bem al cul del sac. La cul­pa­bi­li­tat és demos­tra­ble amb fets, la innocència no té demos­tra­ci­ons sinó febles afir­ma­ci­ons nega­ti­ves del pobre home que es veu acor­ra­lat per la justícia i va dient: jo no ho he fet. Vist així la innocència, jus­ta­ment perquè ho és, és inde­mos­tra­ble. En la con­demna de Sòcra­tes hi ha un tros en el qual la seva dona el plany perquè el con­dem­nen inno­cent i l'home li res­pon que si s'esti­ma­ria més que el con­dem­nes­sin essent cul­pa­ble. Temps era temps. Avui dia al savi home li tro­ba­rien cin­quanta motius, veri­ta­bles o fal­sos, per fer-li beure la cicuta. Tan­ma­teix, en l'Ate­nes de Sòcra­tes i d'aquells filòsofs ningú no podria dir que no n'hi havia un pam de net.

A hores d'ara entre dia­ris, tele­vi­si­ons, ràdios i mur­mu­ra­ci­ons a cau d'ore­lla que són les més efi­ca­ces, tots estem con­vençuts que no hi ha bitxo sense merda a l'espar­de­nya i el pobre inno­cent entram­pat en la tera­nyina de la nos­tra mediàtica no pot demos­trar la seva innocència perquè aquesta és inde­mos­tra­ble.

La vella justícia con­si­de­rava d'entrada que l'acu­sat és inno­cent i demos­trava si era cul­pa­ble, ara i avui, qual­se­vol tite­lla pobret que vagi a parar a la justícia és con­si­de­rat cul­pa­ble per tot quis­qui i pot ser inno­cent sense poder-ho demos­trar, perquè un cop més, dic que la innocència és inde­mos­tra­ble. Jo no vaig matar el Ken­nedy, però no puc demos­tra-ho perquè en aque­lla hora devia estar badant.