Escàndol

Ens excla­mem perquè una horda de pallar­das­sos es dedica a fer el sal­vatge per a des­es­pe­ració dels veïns de la Bar­ce­lo­neta, però també del Raval i d'altres bar­ris igual­ment soferts de Bar­ce­lona. Però què ens esperàvem? Quan les auto­ri­tats, sobre­tot les de Madrid, inflen el pit cada cop que pre­sen­ten a finals de setem­bre les xifres de la tem­po­rada turística, de què cre­uen que par­len? Sí: par­len dels turis­tes que fan esta­des en hotels, i donen vida als res­tau­rants i les boti­gues de la ciu­tat; però també d'aquells que vénen atrets per la idea que Cata­lu­nya és el país de la festa perpètua i de l'alco­hol barat.

Aquest és l'ham que atreu tan­tes tri­bus low cost. És evi­dent que, si no hi hagués pisos turístics, legals o il·legals, a la Bar­ce­lo­neta i el Raval, no vin­drien. Ara bé, de qui són pro­pi­e­tat aquests pisos? Perquè dels turis­tes alco­ho­lit­zats, segur que no.

El que passa a la Bar­ce­lo­neta és el mateix que han de sofrir mol­tes loca­li­tats de la costa cata­lana. Se'n recor­den, de les parau­les de la con­se­llera Mont­ser­rat Tura, quei­xant-se del turisme de bor­rat­xera, fa ara deu anys, i com va ser de cri­ti­cada? El que hi havia al dar­rere de les parau­les de Tura no era tant una crítica a la gent que creu que les vacan­ces con­sis­tei­xen a empal­mar comes etílics, sinó al model.

¿Volem ser un país que vis­qui sobre­tot del turisme? Si és així, hem de saber que, a banda dels turis­tes que entren a les boti­gues exclu­si­ves de les nos­tres ciu­tats, també vénen aques­tes colles que beuen i escan­da­lit­zen.

El feno­men del turisme de bor­rat­xera no és nou. Ara hi posem fre a la Bar­ce­lo­neta, però s'hau­ria d'haver començat molt abans. I alguna cosa es va fer, però el cas de la Bar­ce­lo­neta demos­tra que posar fi a aquest feno­men serà molt difícil i com­pli­cat. Sem­pre hi haurà qui vul­gui omplir-se les but­xa­ques amb el mínim esforç i risc. Si no és a la Bar­ce­lo­neta, serà en un altre lloc.