En memòria de... (i 2)

Fins a la segona mei­tat del segle XX la plaça de Cata­lu­nya va ser el cen­tre finan­cer de Bar­ce­lona. Gai­rebé tot eren bancs, la majo­ria foras­ters. Hi havia el Banc Comer­cial Transatlàntic, català en teo­ria però en el qual mana­ven els ale­manys del Deutsche Bank, que va ser el pri­mer a optar per anar ciu­tat amunt fins al Cinc d'Oros. El Banco Español de Crédito domi­nava la part alta de la plaça, com cor­res­po­nia al banc dels ven­ce­dors en la guerra civil, el més fran­quista dels bancs. Tocant la Ram­bla de Cata­lu­nya hi havia un banc anglès; poste­ri­or­ment, la Caixa de Saba­dell comprà l'edi­fici per cedir-lo gen­til­ment a Caja Madrid.

L'edi­fici El Tri­an­gle va ser la seu de la Bar­ce­lona Trac­tion, La Cana­denca, la que va por­tar l'elec­tri­ci­tat al pla de Bar­ce­lona des del Piri­neu de Lleida. Després seria la Fecsa, un regal del gene­ral Franco al finan­cer Joan March, gua­nyat en unes tèrbo­les mani­o­bres que expli­caré quan trobi un edi­tor que les vul­gui publi­car.

Ence­tem el pas­seig de Gràcia. En el número 9 hi havia la SA Arnús-Garí, el més impor­tant dels bancs de valors cata­lans. I al seu cap­da­vant Pepe Garí, un home llest com una mos­tela, que va fer nego­cis amb Fran­cesc Cambó i Joan Ven­tosa i Cal­vell. Les seves aven­tu­res també espe­ren edi­tor; el text ja està escrit.

Sobre la Gran Via hi ha la Borsa de Bar­ce­lona. L'edi­fici va ser cons­truït pel Banco Exte­rior de España, mig públic mig pri­vat. Vaig assis­tir-ne a la inau­gu­ració. Els con­se­llers ate­nien els con­vi­dats a l'entrada; aquests entra­ven i sor­tien imme­di­a­ta­ment per una porta late­ral. Quan començà l'acte, només hi havia qua­tre gats al vestíbul. I és que aquell dia jugava el Barça. Jo em vaig sacri­fi­car.

En el xamfrà amb Aragó hi ha un gran edi­fici amb una botiga on pots com­prar gavar­di­nes. Era la seu de la SA Cros, la pri­mera empresa química cata­lana i de l'Estat. La seva història és apas­si­o­nant i també la tinc mig escrita –em diuen que tre­ba­llo massa–. Ara és Ercros i ocupa un pis a la Dia­go­nal.

Abans d'arri­bar a La Pedrera, un hotel i una agència bancària mar­quen el que va ser la seu de Banca Cata­lana. Si s'hi fixen, encara es poden veure les qua­tre bar­res a la façana. Va ser un banc honest, amb pro­fes­si­o­nals de cate­go­ria i on tot­hom tre­ba­llava amb il·lusió. En aquest cas, tinc la història escrita i publi­cada.

Si ens des­viem al car­rer Mallorca i anem fins a Bal­mes tro­ba­rem un altre hotel –quants hotels, Déu meu!– que era la seu de la Com­pa­nyia d'Indústries Agrícoles, una empresa sucrera en el seu ori­gen, cre­ada pels Car­ner i els Suñol.

Pel cos­tat Car­ner tro­bem un minis­tre del govern de la Segona República, que va crear l'impost sobre la renda, i el poeta Josep Car­ner, que no tre­ballà a l'empresa, però que va fer la feina que li per­to­cava. I pel cos­tat Suñol, un pre­si­dent del Barça afu­se­llat pel fran­quisme en el front de Madrid. La història de la com­pa­nyia està escrita, però no publi­cada.

L'arti­cle no dóna per a més. Hi ha tan­tes històries per a expli­car!