Opinió

Hi ha polítics i... especuladors

Deixem-nos de concessions estèrils i pensem, no en els polítics, banquers i financers que especulen, sinó en la majoria dels catalans que són menys hipòcrites

Encara a hores d'ara, a dos mesos del 9-N (una dia que podria esde­ve­nir deci­siu per a Cata­lu­nya), no hi ha uni­tat en tots els polítics que diuen estar pel dret a deci­dir. Els Duran, Her­rera, Iceta i d'altres fan de l'ambigüitat la seva manera de fer política i mai se sin­ce­ren amb els elec­tors per dir-los que l'opció majo­ritària no és la seva. Sí que hi ha uni­tat entre els que s'hi opo­sen, M. Rajoy i P. Sánchez, els seus core­li­gi­o­na­ris i els de Manos Lim­pias, mouen sub­terrània­ment els fils del joc brut, per fer-la fra­cas­sar, esgri­mint la seva inter­pre­tació de la Cons­ti­tució, car no tenen argu­ments per negar-s'hi, ja que des­co­nei­xen què és la democràcia. Ells, com el seu guia espi­ri­tual, el dic­ta­dor Franco, i el que vol ser-ho, l'Aznar, només ente­nen aquell “mejor una España roja que rota” de Calvo Sotelo.

La vice­pre­si­denta Joana Ortega i altres càrrecs fidels a Duran fan decla­ra­ci­ons con­fu­ses, tot espe­rant que es pro­du­eixi un desànim que no arriba i pro­vo­cant, la qual cosa obliga el pre­si­dent a cla­ri­fi­car els inten­ci­o­nats embo­lics. El recanvi del vacil·lant Navarro, Iceta, i la nova direcció del PSC, con­ti­nuen anco­rats en el pas­sat i viuen ali­ens a la rea­li­tat d'avui: pro­po­sar, ara, a la Chacón ser can­di­data per Bar­ce­lona és anun­ciar el suïcidi col·lec­tiu del PSC!

Lamen­ta­ble, és l'afer del molt miti­fi­cat expre­si­dent Pujol, que, pujat dalt d'un pedes­tal (pot­ser exces­si­va­ment alt), es devia creure ser el pare de la pàtria. Un pedes­tal que podria haver ser­vit de con­tra­fort per resis­tir l'empenta des­fer­mada de l'espa­nyo­lisme reac­ci­o­nari, però que en el moment més trans­cen­dent per a Cata­lu­nya, resulta que –vés a saber per quin tipus d'espe­cu­lació finan­cera o fami­liar– el pedes­tal s'ha ensor­rat i ha pro­vo­cat un fort ter­ra­bas­tall, i amb ell tota una mena de mite que pot­ser era més arti­fi­cial que real. Quan s'acla­reixi aquest obs­cur afer, pot­ser ales­ho­res, podrem enten­dre, no només cer­tes polítiques dels governs de majo­ria abso­luta de Pujol, sinó els pac­tes del
Majes­tic amb Aznar, fins i tot els que es sig­na­ren amb el PP amb majo­ria abso­luta. L'afer Pujol, l'ha apro­fi­tat el gran espe­cu­la­dor, Duran i Lleida, que com vol­tor afa­mat s'ha llançat amb les ales des­ple­ga­des sobre el soci cai­gut per eri­gir-se, ell i la Unió que creu seva, en la cen­tra­li­tat del país i, molt pos­si­ble­ment, fins i tot en nou pre­di­ca­dor de “l'encaix de Cata­lu­nya amb Espa­nya...”

ATESa aquesta rea­li­tat de fari­saics
espe­cu­la­dors que vet­llen més pels seus interes­sos o els de les seves
for­ma­ci­ons, que pels de Cata­lu­nya, i, tenint en compte que en un moment donat en Mas, pro­ba­ble­ment per fer callar el seu soci de fede­ració, en
Duran, i també l'Her­rera, d'Ini­ci­a­tiva, es va treure de la màniga la com­plexa opció del sí-sí, del sí-no i del no-no (que no ha ser­vit per a res, car l'un i l'altre seguei­xen diva­gant i sense defi­nir en cap moment quina és la seva veri­ta­ble opció), i tenint en compte que aque­lla pro­posta del pre­si­dent no els ha cap­gi­rat, seria molt reco­ma­na­ble i política­ment oportú tor­nar a una pre­gunta sim­ple i con­creta (ja que volem que el sí gua­nyi el 9-N), com la que
ori­ginària­ment estava en la ment de tot­hom, la qual, a més, no dona­ria
lloc a com­pli­ca­ci­ons a l'hora d'escriure a la pape­reta: “Vols que Cata­lu­nya
esde­vin­gui un estat inde­pen­dent? Sí o No.”

En nom de la sim­pli­fi­cació i del prag­ma­tisme polític, dei­xem-nos de con­ces­si­ons estèrils i pen­sem, no en els polítics, ban­quers i finan­cers que espe­cu­len, sinó en la majo­ria dels cata­lans que són més pla­ners i menys hipòcri­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia