La galleda

M'he mullat per l'ELA. Sí, ho confesso. I no me'n penedeixo. Així com algun any m'he mullat per l'esclerosi múltiple, no he trobat cap motiu per no mullar-me per l'esclerosi lateral amiotròfica. I per fer-ho he seguit la consigna de la campanya: llançar-me una galleda d' aigua freda, glaçada, per sobre. De fet, per ser precisos per l'esquena perquè, segons diuen, serveix per saber com se senten els que la pateixen. És només una sensació a través d'un gest que alguns trobaran una ximpleria, però crec que si es fa de manera conscient és molt significatiu i té molt de sentit. Ja deuen, però, estar al cas de les polèmiques que ha generat aquesta iniciativa. Que si els famosos –i no famosos– que s'hi han adherit s'ho van prendre com un joc, que no feien cap aportació a la fundació que lluita contra aquesta malaltia, que era una despesa inútil d'aigua... La funció d'una campanya com aquesta era i és donar visibilitat i difondre la crua realitat d'una malaltia que ben pocs coneixem però que afecta en silenci moltes famílies. Una malaltia degenerativa que, ja ho diu el nom, només pot anar a pitjor, i si es fan campanyes i iniciatives perquè la societat prengui consciència, ajudi i empenyi perquè les farmacèutiques tinguin en compte aquests malalts, sóc del parer que se'ls ha de donar suport. I en la mesura que puc procuro fer-ho. Altra cosa és la perversió que certes persones fan d'aquestes campanyes, una perversió que es veu amplificada pels potents altaveus i aparadors que són les xarxes socials. A casa, com en la de molts dels nostres coneguts, s'han fet els dos gestos, el de l'aportació econòmica i el de la galletada. Ah, i per cert, l'aigua que ens hem tirat per sobre ha caigut al jardí, que aquell dia no vam regar. Per tant, estic segur que per poc ben moblat que es tingui el cap es pot prendre part de manera assenyada de la campanya contra l'ELA. Com sempre, tot és qüestió de tenir la voluntat i la consciència necessàries per fer-ho i una galleda.