Opinió

Impacients, no exasperats

La nostra radicalitat és només la persistència, la tenacitat, no el gest desesperat i impotent, l'anunci d'una confrontació brutal

Avui és un dia espe­cial d'un any espe­cial, no cal dir-ho. S'hi sumen tan­tes coses! Les de sem­pre, les de cada any en aquesta diada, més les que són extra­or­dinàries d'aquest 2014, començant per la com­me­mo­ració del tri­cen­te­nari i aca­bant per la Via Cata­lana d'enguany. L'una ens enllaça amb el nos­tre pas­sat, amb el record d'aquell 1714 que va anor­rear les lli­ber­tats col·lec­ti­ves dels cata­lans. L'altra ens interessa més encara: enllaça amb el nos­tre futur, amb el que volem ser i el camí imme­diat que hem de seguir per arri­bar a un objec­tiu àmpli­a­ment com­par­tit, col·lec­ti­va­ment.

Del gest d'avui, de la Via Cata­lana, vull par­lar en aquest arti­cle. Perquè més enllà dels efec­tes que pugui tenir entre nosal­tres i davant el món, el veig mar­cat per un ele­ment que ha estat fona­men­tal en el tra­jecte que hem seguit fins ara. Cada dia, els mit­jans d'infor­mació ens bom­bar­de­gen amb mil notícies que giren al vol­tant de les decla­ra­ci­ons dels polítics, els ana­lis­tes i els grups
soci­als més influ­ents, cadascú posant l'accent en allò que més li
convé o més li agrada. Tot sovint s'ali­men­ten ells sols amb el que diuen: no es tracta tant, doncs, de pro­po­sar, de sug­ge­rir, d'ofe­rir, com de mati­sar, de con­tra­dir, d'opo­sar-se. El gest d'avui, en canvi, aquesta V que ha de sin­gu­la­rit­zar la diada d'enguany, té tot un altre signe: és la mani­fes­tació de la gent, dels qui no tenen assu­mida cap altra res­pon­sa­bi­li­tat que no sigui posar el seu gra­net de sorra en la cons­trucció del pro­jecte
col·lec­tiu. No impor­ten tant les cares cone­gu­des, ni tan sols les que hem ele­git perquè ens repre­sen­tin: l'impor­tant és el nom­bre, el gruix, la suma de les nos­tres indi­vi­du­a­li­tats per acon­se­guir un resul­tat que faci visi­ble un sen­ti­ment molt estès a la Cata­lu­nya d'ara mateix. És el dia del pro­ta­go­nisme del poble, de tants milers de per­so­nes que aspi­ren, en pri­mer lloc, a poder exer­ci­tar una cosa tan bàsica i tan ele­men­tal com el dret de vot i, després, si així ho vol la majo­ria, a cons­truir un país nou i lliure sobre unes bases dife­rents, amb l'aspi­ració noble i enco­mi­a­ble de fer una Cata­lu­nya dife­rent i millor.

Aquest ha estat, i avui és el moment de recor­dar-ho, un tret dis­tin­tiu del nos­tre procés, un tret que ens dis­tin­geix per exem­ple del camí que han seguit els esco­ce­sos. Hi ha un acord gene­ral a con­si­de­rar, a cons­ta­tar, que tot ple­gat ha nas­cut aquí de baix a dalt, que és la gent que avui es troba pels car­rers de Bar­ce­lona –i molts d'altres, esclar– qui ha enge­gat aquesta dinàmica que creix i no s'atura. Els polítics, fins i tot les ins­ti­tu­ci­ons, han vin­gut després, reco­llint aquest anhel gene­ra­lit­zat. És un tret que ens honora, doncs, és la base més sòlida per cons­truir el somni que tenim.

De les notícies d'aquests dies, del que s'ha escrit més dar­re­ra­ment, els nos­tres adver­sa­ris i els nos­tres con­ciu­ta­dans més ate­mo­rits i més tebis sem­blen argu­men­tar un rao­na­ment un xic dife­rent: abans deien sobre­tot que volíem frac­tu­rar la nos­tra soci­e­tat, que sembràvem les bases d'una divisió gravíssima en la nos­tra cohesió, que nodríem una ingènua qui­mera impos­si­ble que pagaríem molt cara. Últi­ma­ment, col·locats sovint en el con­fort d'una ter­cera via que no s'albira per enlloc, per un diàleg que no ens ha ofert ningú, estan dient una altra cosa: ara els pre­o­cupa la nos­tra pre­sumpta exas­pe­ració, la nos­tra radi­ca­lit­zació davant la manca de resul­tats con­crets. Segons ells, recor­rem el camí d'una des­es­pe­ració pro­gres­siva.

El gest d'avui, la pacífica Via Cata­lana, des­men­teix aquest nou auguri tenebrós. Estem impa­ci­ents, però no exas­pe­rats. Sim­ple­ment ens reu­nim de nou per mos­trar la nos­tra força i la nos­tra con­vicció.
La nos­tra radi­ca­li­tat és només la per­sistència, la tena­ci­tat, no el gest des­es­pe­rat i impo­tent, l'anunci d'una con­fron­tació bru­tal. Sim­ple­ment, volem votar, i amb la nos­tra presència d'avui al car­rer fem un altre
pas impor­tant per poder-ho acon­se­guir. El 9-N és a la can­to­nada i el calen­dari farà aquesta tarda un autèntic salt de gegant cap a la meta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia