Desobeir

Les decla­ra­ci­ons d'Oriol Jun­que­ras han fet enfo­llir els arti­cu­lis­tes dels dia­ris uni­o­nis­tes. L'ambi­ent cada cop està més car­re­gat i temo que no ens podrem estal­viar de posar a prova l'agres­si­vi­tat que es res­pira en la premsa contrària al referèndum. Cada vegada em sem­bla més que l'única pre­gunta que queda per res­pon­dre és fins a quin punt està dis­po­sat a arri­bar l'Estat per atu­rar una votació sobre la inde­pendència i quant temps podrà aguan­tar el con­junt d'Espa­nya les mesu­res repres­si­ves. El xoc sem­bla ine­vi­ta­ble i el pre­si­dent Mas ja gai­rebé només pot triar entre con­ver­tir-se en l'heroi dels cata­lans o en el màrtir de l'Espa­nya unitària. Temo que per molta mani­fes­tació que fem, tard o d'hora s'haurà de recórrer a la deso­bediència i veure què passa. La deso­bediència obre la caixa de Pan­dora de tots els fan­tas­mes que es van enter­rar amb la tran­sició. Quan els valors i les parau­les es per­ver­tei­xen les soci­e­tats entren en crisi i es posen en pro­ble­mes per recu­pe­rar el sig­ni­fi­cat dels seus amors. Amb la deso­bediència veu­rem si la resta d'espa­nyols han après res de la seva història i si Cata­lu­nya és real­ment una nació. També veu­rem quants uni­o­nis­tes uti­lit­zen la senyera amb cinisme o per dis­si­mu­lar les seves inten­ci­ons. Com diu el López Bofill, la democràcia importa poc en les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals; en canvi, el con­trol del ter­ri­tori importa més, cosa que ens posa davant d'un esce­nari greu perquè no tenim exèrcit. Jo sóc par­ti­dari d'inten­tar votar abans que aquest entu­si­asme olímpic es desin­fli i abans que s'enve­rini més la situ­ació. Als mode­rats m'agra­da­ria recor­dar-los que ens hau­ria anat millor si Macià hagués anat de cara a bar­raca el 1931 o si l'aris­tocràcia de 1700 hagués limi­tat les seves ambi­ci­ons. Lamento escriure aquest arti­cle. Però el fet que durant 4 anys s'hagi boi­co­te­jat tota pos­si­bi­li­tat d'un debat intel·ligent a còpia de negar, en nom de la llei, l'experiència i la volun­tat d'una mul­ti­tud de cata­lans no con­vida a l'opti­misme. Neces­si­ta­rem molta calma, coratge i deter­mi­nació.