Carreteres franceses

Les com­pa­ra­ci­ons són sem­pre odi­o­ses, va escriure Cer­van­tes, frase con­tun­dent que pot­ser podem accep­tar si l'apli­quem a la com­pa­ració que fa néixer l'enveja, però no en la resta d'àmbits perquè les com­pa­ra­ci­ons són, pre­ci­sa­ment, font de conei­xe­ment, de reflexió: ense­nyen, per exem­ple, que les coses poden fer-se de més d'una manera. Vegem sense anar més lluny la lliçó que hem après sobre com s'ha res­pec­tat la volun­tat dels esco­ce­sos a la Gran Bre­ta­nya i com se'ns ignora, als cata­lans, a l'hora de trac­tar sobre un mateix tema. Dis­cul­parà el lec­tor aquest començament una mica trans­cen­dent, perquè en rea­li­tat volia intro­duir un tema força banal, el de les car­re­te­res, més exac­ta­ment la impressió que em fa recórrer les car­re­te­res fran­ce­ses pen­sant, ine­vi­ta­ble­ment, en les del nos­tre país. Cinc qüesti­ons cri­den l'atenció de les rou­tes secundàries de l'estat veí. En pri­mer lloc la des­pesa gene­rosa en pin­tura que es fa allà per mar­car els vorals o les línies cen­trals, en com­pa­ració amb la molt defi­ci­ent senya­lit­zació d'aquí. En segon lloc les ras­te­lle­res de plàtans que encara vore­gen i fan ombra sobre l'asfalt. Allà van optar per con­ser­var una de les dues file­res, men­tre que aquí els vam talar tots sense massa mira­ments. En ter­cer lloc la sàvia reu­ti­lit­zació dels revolts o dels trams que es supri­mei­xen quan es millora la car­re­tera. Men­tre aquí sovint aca­ben essent abo­ca­dors i espais domi­nats per les bar­dis­ses, allà no és estrany veure-hi zones de des­cans, tau­les de pícnic o mira­dors. En quart lloc la poca quan­ti­tat de senyals de trànsit, almenys en com­pa­ració amb l'abundància de casa nos­tra. Sem­bla que aquí neces­si­tem més que ens recor­din un i altre cop el que podem fer i el que no. No tenen tants senyals de trànsit però en canvi, i aquí ve la cin­quena diferència, són mul­ti­tud els rètols que infor­men de la venda directa de pro­duc­tes del país, rètols arte­sa­nals cla­vats arran de la via. For­mat­ges, mel, flors, ver­du­res, fruita, vi... s'anun­cien en car­tells pin­tats a mà que diuen el nom del mas o del pro­duc­tor, anun­cis tole­rats de venda directa, sense inter­me­di­a­ris, pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat que l'auto­mo­bi­lista pot com­prar sabent exac­ta­ment d'on vénen i aju­dant així una família que seguirà tre­ba­llant la terra. Els rètols expli­quen també com és el país i la gent, més invi­si­bles a casa nos­tra. Com­pa­rar i pen­sar una mica, heus aquí un exer­cici ben acon­se­lla­ble si volem apren­dre i avançar, ja sigui en temes trans­cen­den­tals, com en altres que pot­ser no ho són tant. O sí?