‘Catilina de Farners'

S'aixeca el teló i es veuen els dis­set can­di­dats soci­a­lis­tes de l'última llista per a les elec­ci­ons muni­ci­pals a Santa Coloma de Far­ners. Estan mode­ra­da­ment con­tents perquè els tres pri­mers aca­ben de sor­tir ele­gits. Baixa el teló. Torna a pujar al cap de tres anys i es veu el cap de llista sol a l'esce­nari, bus­cant en la relació de noms del pape­ret algun de sota seu que pugui subs­ti­tuir els altres dos regi­dors, que han estri­pat el car­net i aban­do­nen el grup. Ho té fatal: pràcti­ca­ment tots han dei­xat el par­tit. Com es diu el drama? Caram, si els ho acabo de dir! Cati­lina de Far­ners... Hi ha un pas­satge de la història antiga de Roma, rela­tat magis­tral­ment per Sal·lusti, en què el sena­dor Marc Tuli Ciceró pren la paraula per ata­car el sena­dor Cati­lina, un polític cor­rupte que només actu­ava en bene­fici propi i de la seva facció. El dis­curs cice­ronià (la famosa cati­linària) va ser tan con­tun­dent que la resta de sena­dors van anar fent-se cap als cos­tats de la gra­de­ria i van dei­xar Cati­lina sol com un mus­sol asse­gut al cen­tre. Cati­lina havia des­con­nec­tat del poble i els repre­sen­tants del poble li ho van retreure d'aquesta manera tan gràfica. Cati­lina s'havia que­dat sol... Bé, no dic pas que el cap de llista pel PSC tin­gui res a veure amb ell. Aquell polític era una arra­cada de les bones men­tre que el far­ne­senc Manel Roqueta és un ciu­tadà hon­rat i sol·lícit. Però el símil sí que ens ser­veix per a des­criure l'altre cos­tat del drama. Cata­lu­nya té majo­ritària­ment nou dis­curs i el poble de Santa Coloma s'ha fet als cos­tats per dei­xar en evidència un PSC local (defi­ni­ti­va­ment PSOE) que ha des­con­nec­tat del seu país. AbU­sus es, Cati­lina, pati­en­tia nos­tra! De la vin­tena llarga de mili­tants, en que­den tres, i dels dis­set can­di­dats de la llista elec­to­ral, quants en que­den? Un? Dos? Dels sis-cents sei­xanta-dos elec­tors que els van votar no podem pas saber quants en que­den, però tot fa pen­sar que el PSC far­ne­senc ja es troba aïllat a la gra­de­ria política, sen­tint a la pell el fred allu­nya­ment del seu poble. Notin que dic PSC (o sigui: PSOE), no els soci­a­lis­tes. Perquè aviat podria haver-hi a Santa Coloma i arreu de Cata­lu­nya un par­tit nou amb molts, molts soci­a­lis­tes exmi­li­tants col­pits per la cati­linària del seu poble. I és que no es pot abu­sar de la paciència de la gent...