Estat de guàrdia

Abans hi havia forns de guàrdia. Ara encara hi ha farmàcies de guàrdia. I, de manera excep­ci­o­nal, estats de guàrdia. Com ara l'espa­nyol. En guàrdia per­ma­nent. Fa dies que no men­gen ni dor­men espe­rant que el Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat publi­qui la llei de con­sul­tes i el decret de la Pre­sidència que con­vo­carà la del 9 de novem­bre. Cri­a­tu­res! Pot­ser no tenen res millor amb què entre­te­nir-se, encara que no parin entre Pequín i Nova York fent dis­cur­sots de gran trans­cendència. Ahir final­ment el govern va dei­xar anar que llei i decret seran publi­cats demà de matí. El món va crui­xir. I a Madrid tots els rellot­ges es van atu­rar. Ales­ho­res vam saber que l'Estat està dis­po­sat a mun­tar reu­ni­ons extra­or­dinàries del Con­sell de Minis­tres, del Con­sell d'Estat i del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal perquè la sus­pensió de llei i decret siguin efec­ti­ves en qüestió d'hores. Molt bé. Una gran tra­dició els empara. Cen­ti­ne­las de Occi­dente i luce­ci­tas de El Pardo els pre­ce­dei­xen. Diuen que el gene­ral no des­can­sava ni un segon i que sig­nava decrets i sentències a qual­se­vol hora del dia i de la nit a la seva residència ofi­cial. Cen­ti­nela i luce­cita. Els guai­tes i les llums es man­te­nen. Ara és el nou govern espa­nyol i totes les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat els que volen demos­trar als espa­nyols que no des­can­sa­ran ni un segon per tallar la deriva i el des­a­fi­a­ment del sepa­ra­tisme català. Vol dir que no en fan un gra massa? No s'ho podrien pren­dre amb molta més til·la si els empa­ren la lega­li­tat, Déu i la Cons­ti­tució?