El gest

Sig­nar. Rubri­car. Aquest és el gest d'avui. La sig­na­tura de la llei, la sig­na­tura de la con­vo­catòria, la que que­darà en els lli­bres d'història. El pre­si­dent Mas aga­farà la ploma amb mà ferma, i con­cen­trarà en un traç, en el que forma el seu nom, una decisió, un com­promís. Un com­promís lliure, uni­la­te­ral, per­so­nal i també un de col·lec­tiu entès com a con­tracte amb els elec­tors que volen la con­sulta del 9-N. Amb això de sig­nar passa com amb el con­duir, les pri­me­res vega­des es fa amb tota cura, i a força de repe­ti­ci­ons, a força d'hàbit, es fa d'esma. Però no pas avui. En la sig­na­tura hi ha la càrrega simbòlica de tot el que ens ha fet arri­bar fins aquí. En el gest hi ha el debat, l'estira-i-arronsa, de tots aquests anys, la petició del pacte fis­cal, les 23 deman­des del juliol a Rajoy. Hi ha la història, el clam del car­rer, la mobi­lit­zació, la suma de for­ces pro con­sulta. La política té una part de tea­tra­lit­zació, tea­tre de gest, fins i tot mim mol­tes vega­des, perquè mal­grat el recurs de l'oratòria, la força del gest ho marca tot. Els ges­tos que aju­den a defi­nir-nos, tal com cami­nem, com ens arre­glem el cabell, com ens asse­iem, com ens posem davant d'una càmera de fotos, com men­gem o com bus­quem la mirada de l'altra. I encara en una esfera més íntima, com ens abra­cem, besem o entre­cui­xem, que diria Vinyoli. Com ens gas­tro­no­mem, que can­ta­rien els Antònia Font. Inten­si­tat, deli­ca­desa, violència o brus­que­dat. Ener­gia o feblesa que poden acom­pa­nyar un movi­ment, un gest, un acte històric.

L'his­to­ri­a­dor Joan Escu­lies ha publi­cat un lli­bre força oportú: Evi­tar l'error de Com­panys! Tar­ra­de­llas i la lliçó dels Fets d'Octu­bre. El gest de Com­panys, el 6 d'octu­bre del 1934, la pro­cla­mació de l'Estat Català de la República Fede­ral Espa­nyola, el va aca­bar duent a la presó. Tar­ra­de­llas va con­si­de­rar que l'error de Com­panys va ser no man­te­nir la uni­tat del cata­la­nisme i supe­di­tar la política cata­lana a l'espa­nyola. Vis­tos els pre­ce­dents, per fer el gest caldrà astúcia, elegància i intel·ligència, i memòria.