Les incerteses

Una de les rea­li­tats que es troba tota per­sona que ha de ges­ti­o­nar el futur són les incer­te­ses. Podríem dir que l'única cer­tesa que hi ha són les incer­te­ses. Així doncs, la pre­sen­tació dels pres­su­pos­tos de l'Estat espa­nyol diven­dres pas­sat ama­guen mol­tes incer­te­ses i, si nor­mal­ment les dels pres­su­pos­tos són en els ingres­sos, aquest cop també les tro­bem en les des­pe­ses. Si miren la part dels ingres­sos a ningú no se li escapa que segons quin sigui el com­por­ta­ment de les eco­no­mies de la UE els resul­tats seran uns o seran uns altres. I avui també les pre­vi­si­ons de la UE no ins­pi­ren gaire opti­misme, lle­vat que hi hagi un canvi radi­cal. En el BCE, Mario Dra­gui es mou, però com molt bé diu ell, també neces­sita que siguin els dis­tints governs els que actuïn, i aquí és on tro­bem la gran incer­tesa, perquè tot depèn d'Ale­ma­nya. De fet, els EUA ja fa temps que van actuar deci­di­da­ment i els resul­tats són prou clars: el crei­xe­ment que ha tin­gut el segon tri­mes­tre del 2014 ha estat a un ritme anual del 4,6%, una dada que no asso­lien des del 2009. I el crei­xe­ment és man­tin­gut per les expor­ta­ci­ons i la inversió empre­sa­rial, dos fets que inci­dei­xen clara­ment en l'aug­ment de com­pe­ti­ti­vi­tat.

Un dels tòpics recur­rents dels polítics, i que també ja ha esde­vin­gut popu­lar, és que molts dels nos­tres mals és la manca de crèdit. I en part és veri­tat, però aquests serien els efec­tes d'unes cau­ses ante­ri­ors de què poca gent parla. En l'agreu­ja­ment de la nos­tra crisi hi ha tin­gut molt a veure l'exces­siu endeu­ta­ment pri­vat. L'Estat, el 2007, tenia un endeu­ta­ment públic mode­rat, però el de les empre­ses i els par­ti­cu­lars arri­bava a nivells d'imprudència. La banca i molt espe­ci­al­ment les cai­xes, en l'època tre­pi­dant, es van dedi­car a con­ce­dir crèdits d'una manera total­ment impru­dent i suïcida. No cal dir quins han estat els resul­tats dramàtics de la imprudència i les con­seqüències que pati­rem durant molt de temps. Una és que avui estem en una situ­ació en què els bancs ana­lit­zen molt les empre­ses o par­ti­cu­lars abans de con­ce­dir-los un crèdit i tots, par­ti­cu­lars i empre­ses, hem entrat en una època de desen­deu­ta­ment.

Paral·lela­ment, els super­vi­sors ban­ca­ris han endu­rit les nor­mes per aug­men­tar la solvència de les enti­tats, i els con­trols d'estrès i les neces­si­tat de reca­pi­ta­lit­zació tam­poc no afa­vo­rei­xen l'ober­tura del crèdit. I si, a més, ens tro­bem en una situ­ació d'uns índexs de moro­si­tat extre­ma­da­ment alts, és nor­mal pen­sar que la prudència, que en el seu moment es va per­dre, ara sigui la norma gene­ral. Per això, els estímuls que el BCE ha posat a mans de la banca, a l'Estat, de moment no han tin­gut gaire èxit. De fet, el pro­blema d'aquí i ara és més de la part de la demanda que no pas per manca de diners de les enti­tats. I és tant així que hi ha oferta de crèdit a cer­tes empre­ses i par­ti­cu­lars, el pro­blema és que mol­tes d'aques­tes empre­ses ara pre­fe­rei­xen ope­rar amb recur­sos pro­pis, vista l'experiència del pas­sat.

Així doncs, en les pre­vi­si­ons dels pres­su­pos­tos pre­sen­tats diven­dres pel govern espa­nyol, les incer­te­ses del com­por­ta­ment del con­sum pri­vat i públic són impor­tants i també ho és el com­por­ta­ment que tindrà el cost de l'endeu­ta­ment perquè ningú no pot asse­gu­rar que la prima de risc per­sis­teixi tot el 2015 en nivells bai­xos. Tot i aques­tes incer­te­ses, però, l'única res­pon­sa­bi­li­tat dels ges­tors i res­pon­sa­bles econòmics és fer tot el pos­si­ble perquè el futur sigui el pre­vist, i espe­ci­al­ment en un any elec­to­ral, quan s'ha d'impo­sar el rea­lisme i no l'opor­tu­ni­tat par­ti­dista.