Opinió

Esquerres en la cruïlla

Les esquerres crítiques amb el sistema tenen la responsabilitat d'evitar repetir els errors aliens

En política no compta tant el fet de dis­po­sar de bones idees com l'habi­li­tat per admi­nis­trar la com­ple­xi­tat. No és tan impor­tant tenir raó com ser capaç de defen­sar els pro­jec­tes pro­pis amb eficàcia. Aquests són prin­ci­pis que tra­di­ci­o­nal­ment les esquer­res crítiques amb el capi­ta­lisme obli­den, i que hau­rien de tenir pre­sents en un moment de cruïlla històrica com el pre­sent. Ens tro­bem en un punt en què la implosió de la segona res­tau­ració pot dei­xar un buit de poder que serà apro­fi­tat per uns, i des­a­pro­fi­tat per altres. I en aques­tes acci­ons o omis­si­ons, les deci­si­ons d'avui mar­ca­ran un equi­li­bri de for­ces que for­ja­ran el nou ordre de la futura república.

Fins aRA, actors polítics com ara l'ANC demos­tren gran com­petència i soli­desa orga­nit­za­tiva que, ben segur, la col·loca en una posició d'avan­tatge en aquesta mena de gra­e­lla de sor­tida de la cursa pel con­trol del nou estat. Els grans par­tits cata­lans (CiU i ERC), mal­grat les crítiques rebu­des, sem­blen actuar amb encert i intel·ligència cara als nous temps, i tot indica que en una Cata­lu­nya inde­pen­dent, podrien resul­tar les for­ces que arti­cu­la­rien el nou estat entre el nau­fragi dels par­tits d'obediència espa­nyola.

Alhora, també és evi­dent que en el món de les esquer­res, tra­di­ci­o­nal­ment plu­ral, hi ha un movi­ment de fons. En un con­text en què la dura crisi econòmica ha posat en evidència els límits de la uto­pia neo­li­be­ral, una part subs­tan­cial de la soci­e­tat assu­meix pro­jec­tes de rup­tura res­pecte al sis­tema impe­rant. En els dar­rers anys han sor­git diver­sos espais en què s'arti­cula una dis­sidència res­pecte a l'ordre vigent, amb noves pro­pos­tes polítiques i soci­als tren­ca­do­res en la forma, refor­ma­do­res en el fons. Entre aques­tes tro­baríem les CUP, el Procés Cons­ti­tu­ent, pla­ta­for­mes com ara Gua­nyem, i en els dar­rers mesos l'emergència dels cer­cles de Podem. A tot això, exis­teix la pos­si­bi­li­tat (i una ambi­gua volun­tat) de con­fluència amb for­ces polítiques con­so­li­da­des de tra­dició mar­xista.

Mal­grat la diver­si­tat i hete­ro­geneïtat ideològica dels seus com­po­nents, no és difícil tro­bar coin­cidències en els seus objec­tius. En certa mesura, el decàleg pro­po­sat per Teresa For­ca­des i Arcadi Oli­ve­res podria con­si­de­rar-se un pro­grama tàcit que aple­ga­ria sen­si­bi­li­tats diver­ses. Estu­dis demoscòpics apun­ten que la con­fluència d'un espai ampli com aquest podria repre­sen­tar entre una ter­cera i una quarta part de l'elec­to­rat, cosa que la faria deter­mi­nant en la con­fi­gu­ració del nou estat. En un esce­nari ideal, doncs, es pro­dui­ria una con­currència de for­ces que impli­ca­ria esde­ve­nir la ter­cera força política. Pac­tar un pro­grama de mínims i una arti­cu­lació de la repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal seria el pas lògic que, a més, ator­ga­ria prou força al Par­la­ment per pro­pi­ciar una hipotètica DUI.

Tan­ma­teix, la lògica dels esce­na­ris ide­als no sol fun­ci­o­nar en la dura rea­li­tat. Bona part d'aquest espai està limi­tat per defec­tes clàssics que històrica­ment han mani­fes­tat les esquer­res rup­tu­ris­tes. Massa habi­tu­ats a llar­gues tra­ves­ses pel desert, hi ha tendència al sec­ta­risme, a la suïcida lluita fra­tri­cida per una pre­tesa puresa ideològica. Exis­teix una llarga tra­dició de des­con­fi­an­ces mútues (sovint jus­ti­fi­ca­des), que impe­dei­xen arri­bar a pac­tes rao­na­bles. Atesa la con­dició endèmica de mino­ria, també apa­reix sovint un cert sen­ti­ment de supe­ri­o­ri­tat moral que allu­nya bona part d'una ciu­ta­da­nia que s'assu­meix imper­fecta i far­cida de con­tra­dic­ci­ons. Uns sen­ti­ments pro­ba­ble­ment moti­vats per una inse­gu­re­tat patològica res­pecte a opci­ons polítiques con­ser­va­do­res d'una soci­e­tat que es regeix per interes­sos mate­ri­als. En resum: una certa inca­pa­ci­tat d'admi­nis­trar la com­ple­xi­tat d'un país con­tra­dic­tori, amb valors pròxims als tra­di­ci­o­nals de l'esquerra i sen­ti­ments que els fan sen­tir còmodes amb les pràcti­ques de les dre­tes. I a tot això se'ls afe­geix la inde­fi­nició i el tac­ti­cisme (entre ICV-EUiA o Podem) sobre el sen­tit del seu vot en una DUI.

Les deci­si­ons de les pròximes set­ma­nes seran deter­mi­nants per a tota una gene­ració. El com­por­ta­ment erràtic i poc fia­ble de les esquer­res en els pro­ces­sos d'inde­pendència dels països bàltics i balcànics es traduí en una cor­re­lació de for­ces des­fa­vo­ra­ble en què els sec­tors neo­li­be­rals acon­se­gui­ren dibui­xar un país amb dramàtics retro­ces­sos pel que fa a la pro­tecció social o la posició del món labo­ral res­pecte de l'econòmic. Les esquer­res crítiques amb el sis­tema tenen la res­pon­sa­bi­li­tat d'evi­tar repe­tir els errors ali­ens. Amb les bones idees for­mu­la­des, caldrà que, amb urgència, apren­guin a admi­nis­trar la com­ple­xi­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia