El ‘superministre'

Va ser un dels con­ten­dents de més pes de l'eterna bata­lla interna del soci­a­lisme. Nome­nat minis­tre d'Eco­no­mia en la pri­mera legis­la­tura de Felipe González, serà recor­dat, més enllà de l'esperpèntic anec­do­tari amb Ruiz Mateos en l'afer Rumasa, per haver introduït, des d'un par­tit teòrica­ment esquerrà, reta­lla­des sense pre­ce­dents en con­trac­tes i pen­si­ons, i per dures recon­ver­si­ons sec­to­ri­als. També pel com­bat con­tra una inflació que, en arri­bar al càrrec, era del 17%. El fora de joc en què el va dei­xar el sec­tor guer­rista del PSOE el va acos­tar a les tesis ultra­li­be­rals del think tank del PP, del qual es va dis­tan­ciar per la guerra de l'Iraq. El pas del temps, però, pot fer que per molts aquest his­to­rial quedi reduït en paper couché a la mort del marit de la Preys­ler.