Ave Maria

Cinquè mis­teri de Glòria.

Maria Verge és assu­mida al tàlem eteri, on el Rei de Reis s'asseu en un tron d'estre­lles.

Bufa, Senyora, podeu jugar amb les estre­lles com de cana­lla jugàvem a pam i pet. Però, al calaix de totes les calai­xe­res hi ha estre­lles vos­tres. Tot molt bonic i poètic, però arri­ba­ven molt més endins les ger­ma­nes Setri­lles can­tant el cinquè mis­teri. És la coro­nació de la Mare de Déu per Reina i Senyora de cels i terra, Mare i advo­cada nos­tra. Mes­tressa tor­neu a ser la de Nat­za­ret, poseu-vos un moca­dor al cap, arre­man­gueu-vos, lli­gueu-vos el davan­tal de feina i aga­feu l'escom­bra.

No puc pas dema­nar-vos res con­tra els d'enllà, són com són i ens mal­trac­ten. Tan­ma­teix són vos­tres, ense­nyeu-nos a res­pec­tar-los, encara que tan sovint sur­tin de polle­guera. Doneu-los algun cal­mant que els apai­va­gui.

Mala feina enllà i mala feina ençà. Mes­tressa, ja veieu com mar­xen els nos­tres polítics, vull dir els nos­tres dipu­tats que s'agar­bo­nen amb un pare de família i són capaços de menys­prear l'aigua fresca que ens porta el pre­si­dent Mas. Feu-nos a tots la gràcia d'una capi­tomba.

Aque­lla bona noia de la tele­visió es va des­ver­go­nyir i va pre­gun­tar al pre­si­dent Mas si es creia cor­rupte. Amb tots els res­pec­tes per l'amis­tat que li tinc de lluny, ella es va merèixer que el pre­si­dent s'aixequés i li fotés una bona cleca. Ep, ella no tenia cap culpa, és aquesta maleïda cla­ve­guera on ens tro­bem ficats que suposa a tot­hom emmer­dat men­tre no demos­tri que no ho és. I vet aquí que estem ficats en un absurd perquè la innocència no és demos­tra­ble.

Feu-nos una gràcia molt difícil, Mes­tressa, que no cre­guem que tot home és cor­rupte i que hagi de demos­trar que no ho és, que accep­tem els valors humans de la per­sona dient-nos que tot­hom per prin­cipi és inno­cent men­tre no li demos­trin la contrària.

Engar­ris­tant-nos, els pri­mers fills vos­tres van ser els Sants Inno­cents, a la vos­tra falda de Mare tots tenim un punt dels inno­cents de Bet­lem. Entre aquests nadons i el bon lla­dre, que va retro­bar la innocència cru­ci­fi­cat amb el Vos­tre Fill, hi som tots d'una manera o altra. Gràcies, Mes­tressa, he bui­dat el sac.