Opinió

LA GALERIA

El pes de l'opinió

¿Vostès saben com n'és de cara la informació? ¿Vostès saben com n'és de barata l'opinió?

¿S'hi han fixat? Ja no hi ha cap con­ferència sense torn final de pre­gun­tes, cap magazín de tele­visió sense tertúlia, ni franja sobreim­presa de SMS i/o comen­ta­ris dels cor­reus electrònics dels espec­ta­dors, ni tam­poc hi ha cap tele­notícies sense un repor­ter que faci una enquesta ràpida i que no tindrà cap valor estadístic a qua­tre via­nants que pas­sa­ven per allà men­tre la càmera estava enge­gada. ¿Qui­nes són les cau­ses d'aquesta tragèdia?

Ja fa molts anys que a totes les con­ferències que es fan i es des­fan hi ha sem­pre un espon­tani (o més d'un) que fa una pre­gunta imper­ti­nent en el sen­tit estric­ta­ment lite­ral: imper­ti­nent per extem­porània, no pas per crítica. O encara pit­jor: a vega­des et fan la con­ferència paral·lela. Aquest risc no impe­deix que cedir la paraula al públic sigui una tra­dició gai­rebé inqüesti­o­na­ble. ¿Com es pot anar en con­tra d'un exer­cici tan enri­qui­dor, plu­ral, democràtic, etcètera, etcètera? Amb aquest argu­ment el mateix cos­tum ha arri­bat al peri­o­disme. El peri­o­dista pensa que l'espec­ta­dor no només espera infor­mació i l'ama­neix amb les opi­ni­ons del veí del ter­cer segona, que són ben res­pec­ta­bles i, segons sem­bla, igual de relle­vants que les dades. Per això també a la majo­ria de pro­gra­mes de tele­visió d'actu­a­li­tat ens ofe­rei­xen lle­gir a la part infe­rior de la pan­ta­lla les opi­ni­ons que els espec­ta­dors envien per SMS (alguns d'esbor­ro­na­dors), i fan enques­tes (que per­me­ten obte­nir ingres­sos per tru­cada), i comen­ten els cor­reus electrònics que els arri­ben a la redacció. Tot aquest deves­sall d'opi­ni­ons sense cap aval de la solvència de l'emis­sor ens arriba men­tre els ter­tu­li­ans –habi­tu­al­ment els matei­xos– donen vol­tes –habi­tu­al­ment les matei­xes– en un debat clònic dels ante­ri­ors. Per dar­rere dels caps dels ter­tu­li­ans veiem un bucle d'imat­ges d'un minut o minut i mig de durada que es repe­teix fins a la saci­e­tat. És clar, ¿vostès saben com n'és de cara la infor­mació (un repor­ter a l'estran­ger, un càmera, equips, llo­guer del satèl·lit, cròniques tre­ba­lla­des, i vagin sumant)? Vostès saben com n'és de barata l'opinió? Josep Pla ens va dei­xar dit que tot­hom opina perquè és més fàcil que des­criure. El pro­blema és que a vega­des el llautó bri­lla com els metalls nobles. I vivim en un món ple de llautó, d'inter­ferències, un món con­vençut que la lliure expressió sig­ni­fica poder dir qual­se­vol cosa, que tot és rela­tiu, que tot val, i que les dades són irre­lle­vants quan con­tra­di­uen les nos­tres opi­ni­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia