Opinió

Un procés únic

Nosaltres estem fent una via única, en què el protagonista és la voluntat popular

Sé que no és fàcil gau­dir d'un pro­jecte democràtic en el qual la meta final és recu­pe­rar la lli­ber­tat per­duda per la força de les armes ara fa 300 anys. Però ho hem d'inten­tar, cada dia, amb això ja comen­cen a vèncer.

El seu argu­ment és matus­ser, ara, en l'etapa pre­sent, pro­ven de divi­dir-nos. La nos­tra res­posta ha de ser la intel·ligència, la uni­tat en veure que sense caure en les pro­vo­ca­ci­ons anem avançant tant en sumar adhe­si­ons a Cata­lu­nya com en ser cada cop més escol­tats a Espa­nya i com­pre­sos arreu del món. Mirin edi­to­ri­als de la premsa política i econòmica inter­na­ci­o­nal.

LA lluita és dura i de vega­des lace­rant. Mai havíem pen­sat tro­bar en certs llocs ali­neat el PSC al cos­tat de par­tits com C'S, PP o fins i tot PxC, però alhora hem de pen­sar que el PSC, ara per ara, no se sap què és. Si un apèndix del PSOE o un par­tit d'arrel cata­lana que mal­grat tots els equi­li­bris d'Iceta té el coratge de fer front al que demana la majo­ria del poble de Cata­lu­nya, expres­sat un cop dar­rere l'altre amb mani­fes­ta­ci­ons mas­si­ves, adhe­si­ons de la immensa majo­ria dels muni­ci­pis de Cata­lu­nya o el suport trans­ver­sal arreu on hom vagi.

No és estrany tro­bar antics esta­li­nis­tes anant de bra­cet amb el PP i par­tits de dreta extrema, o més clara­ment d'extrema dreta, al cap i a la fi opci­ons contràries al plu­ra­lisme democràtic, com tam­poc lingüici­des de tots colors, però sí que sorprèn la manca de valen­tia d'alcal­des que havien estat fars de la lluita per la democràcia i com­promís social, cul­tu­ral i polític i ara demos­tren una por i un opor­tu­nisme ini­ma­gi­na­bles.

Un Estat que fa anys que actua incom­plint de forma impe­ni­tent les reso­lu­ci­ons del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal o el que deter­mina l'Esta­tut; ni en recur­sos econòmics com asse­nyala l'addi­ci­o­nal Ter­cera; en la pro­tecció de les llengües espa­nyo­les, així diuen que és la llen­gua cata­lana, o sent un men­ti­der cons­tant i com­pul­siu en afir­mar que des­ti­nant menys diners a les inver­si­ons des­ti­na­des a Cata­lu­nya en els pres­su­pos­tos de l'Estat n'envien més. O que el direc­tor de l'ABC afirmi “España es un bien moral que está por encima de la demo­cra­cia y la ver­dad.”

Ens hem de pren­dre de forma irònica i amb sen­tit de l'humor la seva into­lerància, les seves ame­na­ces o el voler expul­sar-nos del pla­neta Terra, com han dit, i no és cap broma. Hem de pla­giar Pere Cal­ders o Tísner, que, en plena guerra civil i sota la força des­truc­tora i mor­tal dels bom­bar­deigs, dibui­xa­ven unes cari­ca­tu­res en què les cares lluïen unes dents ria­lle­res. En pre­gun­tar-los el per què la res­posta que van donar era antològica: les fem rient i amb les dents ben tan­ca­des per evi­tar mos­trar la ràbia que ens pro­vo­quen.

Hem de gau­dir d'un momeNT excep­ci­o­nal. Únic en la història de la huma­ni­tat, en què els pro­ta­go­nis­tes som nosal­tres matei­xos. Els nous estats apa­re­guts a l'Europa con­tem­porània són resul­tat de guer­res, cas dels Bal­cans; d'enfon­sa­ment d'estruc­tu­res esta­tals agòniques del teòric estat matriu, la URSS, o d'acords pac­tats entre pobles, Txèquia i Eslovàquia o l'intent d'Escòcia.

Nosal­tres estem fent una via única, en què el pro­ta­go­nista és la volun­tat popu­lar cana­lit­zada en orga­nit­za­ci­ons soci­als i cíviques i cana­lit­za­des per par­tits polítics del país. Un somni fet rea­li­tat, un camí esplen­dorós on no hi sobra ningú, fins i tot farem lloc als que ara ens ame­na­cen amb denúncies i dela­ci­ons. Tots serem lliu­res.

Som en un moment tan excep­ci­o­nal que amb la nos­tra inde­pendència aju­da­rem a fer que Espa­nya es moder­nitzi, que faci front de debò a la democràcia en tots els seus paràmetres. Ales­ho­res diri­gents com Rajoy o Sánchez, quina decepció!, dei­xa­ran pas a gent nova i amb futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia