Marca Espanya

No n'hi havia prou amb una cor­rupció ram­pant que s'ha incrus­tat sense pie­tat fins al dar­rer racó de la vida política, ni amb l'evidència d'uns alar­mants dèficits democràtics en el fun­ci­o­na­ment de l'Estat. La marca Espa­nya va rebre ahir un nou –i inqui­e­tant– revés. Una nova pun­tada de peu pro­pi­nada per un govern cada cop més atra­pat en l'atapeït gar­buix d'errors que va tei­xint tot solet. Aquesta vegada ha estat el virus de l'Ebola el que ha con­ta­mi­nat el fun­ci­o­na­ment de l'exe­cu­tiu de Mari­ano Rajoy. De cop i volta hem conclòs que les apa­ra­to­ses ves­ti­men­tes amb què es cobrei­xen els sani­ta­ris i la dramàtica urna en què enclaus­tren els malalts deu ser en rea­li­tat un mena d'atrezzo, atès que per­so­nal de l'hos­pi­tal Car­los III ha denun­ciat que a l'hora de la veri­tat s'havien de defen­sar de la malal­tia lli­gant-se guants de làtex amb espa­ra­drap. Ningú ens ha expli­cat com pot ser que no sal­tes­sin totes les alar­mes en el precís ins­tant en què una per­sona que ha estat en con­tacte amb el virus –i que, per tant, seguint un estricte pro­to­col, s'ha de pren­dre la tem­pe­ra­tura dos cops al dia– dóna els pri­mers símpto­mes de febre. No sabem per què va pas­sar tota una set­mana, abans que la infer­mera afec­tada fos ingres­sada, que a més l'envi­es­sin a l'hos­pi­tal d'Alcorcón i la tras­lla­des­sin en una ambulància con­ven­ci­o­nal i sense espe­cial pro­tecció per als sani­ta­ris. Si la roda de premsa que va ofe­rir la minis­tra Ana Mato dilluns va pro­vo­car per­ple­xi­tat, és sen­zi­lla­ment esfereïdor que ahir, 24 hores després de l'anunci del pri­mer cas d'Ebola a Europa, ningú fos capaç d'argu­men­tar com s'havia pogut pro­duir un con­tagi que els experts con­si­de­ren pràcti­ca­ment impos­si­ble. Fal­ten expli­ca­ci­ons, pot­ser perquè tot ple­gat resulta real­ment inex­pli­ca­ble.

Aquesta és la imatge que el govern Rajoy trans­met des de les pri­me­res pàgines dels prin­ci­pals dia­ris del món. Aquesta és avui la marca Espa­nya.