Investigacions lentes

Mai he vol­gut escol­tar-me aquells que gene­ra­lit­zen i diuen que tot el sis­tema polític està podrit de dalt a baix. He cone­gut polítics hones­tos que s'hi han dei­xat la pell, per fer la seva feina. Tot i això, pre­o­cupa que a hores d'ara el Par­la­ment sigui lent i no s'hi vegi cap entu­si­asme espe­cial, per part de quasi cap grup polític, de tirar enda­vant amb rapi­desa la comissió d'inves­ti­gació sobre el frau i l'evasió fis­cals i les pràcti­ques de cor­rupció política que fa uns dies va apro­var la cam­bra cata­lana després que Jordi Pujol no con­vencés ningú.

És difícil enten­dre com un tema d'aquesta mag­ni­tud queda estan­cat als des­pat­xos. Un altre debat seria com el Par­la­ment ha d'inves­ti­gar afers que estan als jut­jats. Hi ha opi­ni­ons per a tots els gus­tos. Comis­si­ons d'inves­ti­gació que no han ser­vit de res, algu­nes que han posat llum en algun afer i d'altres que han fet aver­go­nyir algun com­pa­rei­xent, com va ser l'afer de les cai­xes, i també encara d'altres que van fer el paper de muts, com ara la del Palau de la Música.

El Par­la­ment ja ha donat el vis­ti­plau amb solem­ni­tat a l'ava­lu­ació i inves­ti­gació, en el con­text del cas Pujol, de les diver­ses moda­li­tats de frau, evasió i elusió fis­cal. Una bona idea, però la len­ti­tud en la inves­ti­gació fa que es gene­rin dub­tes que con­vi­den a mal­pen­sar, fins i tot en una con­vo­catòria d'elec­ci­ons avançades en què les comis­si­ons d'inves­ti­gació deca­uen i no se'n parla mai més. El tema del frau és com­pli­cat d'inves­ti­gar, i ben segur que, por­tat al ter­reny polític, és farà difícil de treure'n l'aigua clara. Fa la sen­sació que tot­hom té quel­com per ama­gar i que no hi ha pressa per a una inves­ti­gació.

El Par­la­ment hau­ria d'anar més de pressa i ser clar en aques­tes inves­ti­ga­ci­ons anun­ci­a­des. Evi­tar que tot ple­gat es posi en el mateix sac amb argu­ments de cor­rupció gene­ra­lit­zada i que s'ins­tauri la idea que quan es posa la mà al calaix no passa res, com en l'últim escàndol espa­nyol que ha indig­nat tot­hom: les tar­ge­tes fan­tasma, en què 86 bene­fi­ci­a­ris usa­ven unes tar­ge­tes d'una enti­tat quan sabien que estava arruïnada. “Pago jo”, em va dir un polític madri­leny. Ara ho entenc.