Si us plau, don Florentino

El cons­truc­tor de la pla­ta­forma petro­li­era Cas­tor, davant del delta de l'Ebre, rebrà una indem­nit­zació de més de mil mili­ons d'euros per des­mun­tar-la, després que es com­provés que era la causa de ter­ratrèmols a la zona. La indem­nit­zació la paga­ran tots els ciu­ta­dans espa­nyols durant un llarg ter­mini d'anys. L'Estat ha fet un gran favor al cons­truc­tor, que és l'empresa ACS, que ini­ci­al­ment volia dir Acti­vi­da­des de Cons­trucción y Ser­vi­cios SA. El seu pre­si­dent és Flo­ren­tino Pérez Rodríguez, Don Flo­ren­tino, pre­si­dent del Real Madrid. ACS és una de les pri­me­res empre­ses espa­nyo­les amb una fac­tu­ració de prop de 40.000 mili­ons d'euros el 2013. La seva figura no està vin­cu­lada a ope­ra­ci­ons bru­tes o de cor­rupció, sinó de favors com­pen­sats. M'explico.

Don Flo­ren­tino va començar com a polític amb la UCD –Unión de Cen­tro Democrático– d'Adolfo Suárez. El 1979 era sub­di­rec­tor gene­ral en el Minis­teri d'Indústria. Quan UCD va per­dre les elec­ci­ons el 1982, va dei­xar la política i entrà en el món dels nego­cis. Comprà una empresa de Bada­lona que es deia Cons­truc­ci­ons Padrós SA, con­tro­lada en aquell moment pel Banc Indus­trial de Cata­lu­nya, vin­cu­lat al grup de Banca Cata­lana. Com­prar actius d'aquell banc i d'aquest grup era com com­prar duros a qua­tre pes­se­tes, ja que el vene­dor era el Fons de Garan­tia, con­tro­lat pel Banc d'Espa­nya, i els venia per aquell preu. Durant una tem­po­rada, Flo­ren­tino Pérez venia a Bar­ce­lona els dilluns i tor­nava a casa seva el diven­dres, o sigui, a l'inrevés de molts cata­lans. Va tor­nar un temps a la política, en for­mar part de l'ope­ració Refor­mista, lide­rada per Miquel Roca, amb qui té una bona amis­tat. Un dels seus pri­mers socis va ser Joaquín Gar­ri­gues Walker, germà de l'advo­cat, amic meu i minis­tre en un govern d'Adolfo Suárez.

L'empresa es va fer gran gràcies a fusi­ons i absor­ci­ons. Va com­prar una cons­truc­tora al Banco His­pano Ame­ri­cano i una altra als ger­mans March –no Marx–, amb qui va esta­blir una aliança. L'ope­ració més impor­tant serà l'absorció de Dra­ga­dos l'any 2002, que havia estat una de les per­les del Banco Cen­tral del valencià Ignasi Villa­longa, i ales­ho­res ho era del BSCH dels Botín. La prin­ci­pal vir­tut de Don Flo­ren­tino és la seva bona relació amb tot­hom: amb els March, que es man­te­nen dis­crets dar­rere seu a ACS, però que tenen un gava­dal de diners; amb el PP, quan manava Aznar; amb els soci­a­lis­tes. No cal dir que la llotja del San­ti­ago Ber­nabéu li per­met con­vi­dar Don Mari­ano Rajoy, que igual que alguns mem­bres del seu govern, és fanàtic del Real Madrid. Don Flo­ren­tino és amic de tot­hom i dels que fa favors, sem­pre que els hi tor­nin.

El seu estil no seria el meu model d'empre­sari. Aques­tes amis­tats es valo­ren sobre­tot en un estat com l'espa­nyol. Cal ser madri­leny o viure a Madrid i ser simpàtic. Posats a dema­nar un favor: si us plau, Don Flo­ren­tino, demani a Don Mari­ano que ens auto­ritzi la con­sulta, el dia que el Madrid jugui con­tra el Barça!