Opinió

Oh, Uclés!

Feia la confessió tan terrible com gens catòlica de com el va afectar la destrucció dels nostres paisatges per les excavadores

Al cap d'un any de la mort de Josep Uclés, el Museu de Gra­no­llers i el Cen­tre Cul­tu­ral del Carme de Bada­lona, de manera com­ple­mentària, pre­sen­ten, fins al gener del 2015, una expo­sició de 60 obres de l'artista, el comis­sari de la qual és Vicenç Altaió: Uclés art+poe­sia+sexe+política 1978-1985. A Bada­lona també s'hi cele­bra­ran sen­gles con­ferències, a càrrec de Lour­des Cir­lot (“Ele­ments màgics en l'obra d'Uclés i la influència de Dau al Set”) i de Jaume Fàbre­gas (“Entorn de les postres de l'àvia i la cuina tra­di­ci­o­nal cata­lana), res­pec­ti­va­ment. La memòria no pot pre­ci­sar si va ser Josep Duran, ales­ho­res regi­dor de Cul­tura de l'Ajun­ta­ment de Bada­lona, qui em va pre­sen­tar Josep Uclés, o si ho va fer Isi­dre Sala, el lli­brer d'El Full, en un des­cans de la reunió d'un jurat de nar­ra­tiva dels pre­mis Ciu­tat de Bada­lona. Uclés era del barri de la Salut (“salut” és un dir) i jo era del barri del Progrés (“progrés” també és un dir). Com­partíem unes afi­ni­tats ocul­tes de petita pàtria, ell a la vora i jo a sota de l'Escor­xa­dor i dels canons del turó d'en Caritg (el “Tron­calís”, en la cor­rupció xar­nega de Guifré i Cer­van­tes), així com una mirada sobre aquell món entre escèptica i asto­rada: érem fills de vençuts. Ell, pot­ser, ja les sabia, aques­tes afi­ni­tats, però no pas jo, quan em va dema­nar si volia par­ti­ci­par en un lli­bre d'art i lle­tra con­vo­cat sota el seu patro­cini: Oh, Uclés!, que va veure la llum el 2007, amb tex­tos de Sam Abrams, Vicenç Altaió, Matt­hew Tree i jo mateix, a més de qua­tre ver­sos de Maria Mercè-Marçal dedi­cats al pin­tor. La meva con­tri­bució aga­fava com a excusa una tela de gran for­mat que em fas­cina (Plaer a la riera, una fel·lacióà plain air', que, segons Uclés, no era sinó una metàfora de la con­fessió catòlica) i en la qual vaig evo­car els nos­tres pai­sat­ges d'infan­tesa (les bòbiles, els plàtans de la car­re­tera Nova, els gar­ro­fers, la torre de l'Escor­xa­dor, els camps de blat de moro de Can Cros, el tram­via 70, el cine de la Salut, les putes de la Mina...). No sabia, ales­ho­res, que el mateix Uclés, en un text publi­cat el 2004 a Bada­lona Bada­lo­nes per cele­brar el 75è ani­ver­sari, d'Edi­ci­ons Proa, i en el qual jo també havia col·labo­rat, feia la con­fessió tan ter­ri­ble com gens catòlica de com el va afec­tar la des­trucció dels nos­tres pai­sat­ges per les exca­va­do­res: “En un tres i no res, ni camps de blat ni bòbiles, ni bas­ses ni aus ni insec­tes. També a mi em dei­xa­ven ferit de mort: tant em va afec­tar aque­lla visió que entra­ria en malal­tia i repòs abso­lut, qua­tre injec­ci­ons diàries i quasi dos inter­mi­na­bles anys serien neces­sa­ris per recu­pe­rar-me'n. El progrés també mata, i el meu barri esti­mat em lle­va­ria part del meu cos i la meva salut”. (Cal dir, en pro de la veri­tat històrica, que els page­sos que es van ven­dre masos i horts es van fer rics. Per la meva banda, em vaig sal­var escri­vint-ne una tri­lo­gia de ficció). En el poema eròtico­ex­pres­si­o­nista que vaig dedi­car al qua­dre d'Uclés, els cos­sos del pin­tor i la model aca­ba­ven fonent-se entre ells i amb la natu­ra­lesa que els envol­tava (les bas­ses, els abo­ca­dors, els canyis­sars). No sabia que, en la “Jus­ti­fi­cació pla­ent” que encapçalava el lli­bre, el pin­tor des­ve­lava un secret d'artista que ens tor­nava a lli­gar d'ama­gat: la veïna del cos­tat que el feia asseure sobre les seves cames i l'aca­ro­nava el front men­tre anava repe­tint: el blau del cel. Aque­lla dona que li asse­gu­rava que ell veu­ria el blau del cel i que li va dei­xar en herència una moneda bri­llant i grossa amb la lle­genda: “Madame Petit. 5 pes­se­tes. Venus. Ura­nia. Pri­apo”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia