Excés de dramatisme

La nova pro­posta del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat –un suc­ce­dani de la con­sulta que, en bona part, es manté tal com havia estat pen­sada– ha badat la uni­tat dels par­tits polítics. Està per veure quin serà el gruix real de la nova votada i les reac­ci­ons “cons­ti­tu­ci­o­nals” que se'n deri­va­ran. Sent com són, és impro­ba­ble que la màquina de l'Estat per­meti que es puguin obrir locals pro­pi­e­tat de la Gene­ra­li­tat el dia 9 de novem­bre. Rajoy acti­varà el piquet judi­cial. En veu­rem caure de gai­rell. Caldrà, doncs, cons­ta­tar l'efec­ti­vi­tat de la nova con­sulta, sí, però d'entrada i amb perdó fa bona fila. Només cal veure com ha sal­tat el ves­per uni­o­nista. Dit això, davant la reacció dels altres par­tits sobi­ra­nis­tes, que no s'entén, sobre­tot la d'algun altre par­tit, convé recu­pe­rar l'alè i el conei­xe­ment. Almenys des del car­rer. Hi ha un excés de dra­ma­tisme i de tensió del tot con­tra­pro­du­ent quan el que cal és mesu­rar les reac­ci­ons. La con­sulta amb llei i decret només pre­te­nien ser un termòmetre de la volun­tat popu­lar. Les grans deci­si­ons, les pro­cla­ma­ci­ons, hau­rien de deri­var-se necessària­ment d'unes elec­ci­ons ple­bis­citàries. Cap par­tit havia pro­po­sat una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència amb l'actual com­po­sició del Par­la­ment. Les elec­ci­ons ple­bis­citàries eren i són ine­vi­ta­bles. Les ges­ti­cu­la­ci­ons i les indig­na­ci­ons exces­si­ves no s'ente­nen. Aquest era i és el camí. I el 9 inten­ta­rem votar curt, com ho hauríem fet amb llei i decret vigents, per després votar amb horit­zons de gran­desa.