Opinió

Malsons

Aquest Tribunal està lligat per una Constitució d'una contundència absoluta i impossible de reformar en la pràctica

Un dels jut­ges més pres­ti­gi­o­sos del Tri­bu­nal Suprem nord-ame­ricà era salu­dat cada matí en anar a la feina, reve­ren­ci­al­ment, admi­ra­ti­va­ment, per un seu veí amb el mateix ritual: “Bon dia, senyor, i a fer justícia.” Fins al dia que la consciència del cèlebre jurista va defa­llir i edu­ca­da­ment, però enèrgi­ca­ment, replicà al seu bon con­ciu­tadà: “Sis­plau, no em mor­ti­fi­qui més. Vostè em pot exi­gir diària­ment que apli­qui la llei, però no que, a més a més, faci justícia.”

Lluny de mi sor­tir en defensa del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, òrgan no per­ta­nyent al poder judi­cial i de natu­ra­lesa emi­nent­ment política en la seva con­fi­gu­ració i en la seva actu­ació segons ha anat demos­trant els dar­rers anys. Però sobre un assumpte tan capi­tal com el d'ator­gar o no al poble de Cata­lu­nya la con­dició de sub­jecte polític sobirà no té el menor marge de mani­o­bra. Aquest Tri­bu­nal i els que puguin venir estan lli­gats per una Cons­ti­tució d'una con­tundència abso­luta i, a més a més, impos­si­ble de refor­mar en la pràctica.

El blin­datge de les matèries “sen­si­bles” (monar­quia i uni­tat de la Nación Española, per exem­ple) és de tal gruix que l'atado y bien atado de les lleis fran­quis­tes fa riure al cos­tat de la intan­gi­bi­li­tat d'aques­tes matèries. (Sem­pre es diu que amb la suma de PP i PSOE n'hi hau­ria prou per una modi­fi­cació i això s'hau­ria de veure, sobre­tot davant la pre­vi­si­ble –millor seria dir impre­vi­si­ble– nova com­po­sició de les Corts.)

Cada vegada que sento par­lar de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal (s'entén una de seri­osa, no qual­se­vol collo­nada) em neix el dilema: riure o plo­rar? Aquesta és la qüestió. I em vénen mal­sons. O evo­ca­ci­ons de Poe, Kafka, Buz­zati, Beckett. Del pri­mer, per exem­ple, El pou i el pèndol, pot­ser la més esgar­ri­fosa nar­ració de ter­ror que s'ha escrit, situ­ada a Espa­nya, a Toledo. Del segon l'angoixa del pobre Sr. K per ser rebut i accep­tat per l'admi­nis­tració, pel poder, en el El cas­tell o per saber (en El procés) per què ha estat con­dem­nat en un procés absurd, laberíntic, en què res ha pogut dir per falta d'inter­lo­cu­tor. En El desert dels tàrtars, Dino Buz­zati també relata la inútil espera del mili­tar que veu com passa el temps sense que ningú apa­re­gui més enllà del desert sem­pre monòton. Tot espe­rant Godot és també el relat tea­tra­lit­zat, no menys des­es­pe­rançat i angoi­xant, d'una espera inútil.

Com que una lec­tura així con­ti­nu­ada mena­ria a la des­es­pe­ració, sobre­tot en temps polítics d'inter­lo­cu­tors absents i silen­cis punyents, val més acu­dir a la vide­o­teca i recu­pe­rar El secret de Santa Vit­to­ria, l'esplèndida pel·lícula de Stan­ley Kra­mer. Almenys allà hom pot il·lusi­o­nar-se amb la força del poble. Com que el film és dels anys sei­xanta, pot­ser no tot­hom recorda que és la història d'un petit poble italià l'eco­no­mia del qual té com a únic pilar la pro­ducció d'un tipus de vi “ver­mut”. Una columna ale­ma­nya ho sap i en la reti­rada pensa requi­sar aquest únic tre­sor del poble apro­pi­ant-se el milió d'ampo­lles que els veïns acu­mu­len als seus cellers. En una nit, però, els vila­tans acon­se­guei­xen fer des­a­parèixer totes les bote­lles ama­gant-les en una cova als afo­res del poble. Ho fan trans­por­tant-les una a una mit­jançant una cadena humana en què, pràcti­ca­ment tots els veïns, tre­ba­llen tota la nit.

Val més, doncs, pen­sar, no en espe­res irri­tants, sinó en la força d'un poble soli­dari. Un que va sal­var el que era seu mit­jançant una cadena humana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia