Blindar la dependència

El Depar­ta­ment de Benes­tar i Família de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ha anun­ciat recent­ment que pri­o­rit­zarà les pres­ta­ci­ons econòmiques vin­cu­la­des al ser­vei (PEVS) als grans depen­dents, una notícia posi­tiva en un sec­tor que fa anys que viu reta­lla­des i més reta­lla­des en els pres­su­pos­tos públics. El revers d'aquesta notícia també és impor­tant i no el podem dei­xar de banda: les PEVS no inclou­ran els casos en situ­ació de grau II, o el que és el mateix, per­so­nes amb una dependència severa i que neces­si­ten una atenció cons­tant per part dels seus cui­da­dors.

Una PEVS és una pres­tació per­so­nal i periòdica, sub­jecta al grau i al nivell de dependència i capa­ci­tat econòmica de la per­sona bene­ficiària. Bàsica­ment ser­veix per cobrir les des­pe­ses dels ser­veis pre­vis­tos quan no és pos­si­ble l'atenció en un ser­vei públic o con­cer­tat per manca de dis­po­ni­bi­li­tat. L'Asso­ci­ació Cata­lana de Recur­sos Assis­ten­ci­als (ACRA) con­si­de­rem que hi ha unes set mil per­so­nes amb dependència severa que poden que­dar sense pres­tació, una xifra macro que, ana­lit­zada cas per cas, con­fi­gura un mosaic cor­pre­ne­dor for­mat per milers de per­so­nes grans molt vul­ne­ra­bles, que amb prou fei­nes poden tirar enda­vant sense els recur­sos públics sufi­ci­ents. Els rei­te­rats incom­pli­ments de reo­ber­tura de les PEVS per part del govern han dei­xat inde­fen­ses a aque­lles per­so­nes grans que neces­si­ten uti­lit­zar algun dels ser­veis que ofe­rei­xen les empre­ses i enti­tats assis­ten­ci­als però que no comp­ten amb els recur­sos per fer-hi front. La Gene­ra­li­tat va sus­pen­dre l'ator­ga­ment de les PEVS l'agost del 2013 per pro­ble­mes de tre­so­re­ria a les arques públi­ques. Aquesta mesura, que havia de ser tem­po­ral i havia de durar uns mesos, s'ha allar­gat durant més d'un any, i ara se solu­ci­ona a mit­ges mit­jançant una ordre que pot inter­pre­tar-se com una reta­llada enco­berta a una pres­tació essen­cial. L'ACRA no hi està d'acord, i és per això que demana un pacte de país urgent i imme­diat entre admi­nis­tra­ci­ons, for­ma­ci­ons polítiques i asso­ci­a­ci­ons i enti­tats públi­ques i pri­va­des amb l'objec­tiu de blin­dar d'una vegada per totes el sec­tor de la dependència de més reta­lla­des. La par­tida per a les PEVS en el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat s'ha reduït un 40% des del 2012, o el que és el mateix, de 120 mili­ons a 73 mili­ons en només dos anys. És veri­tat que hi ha molt pocs diners, però també és veri­tat que hi ha pocs sec­tors que puguin gene­rar més cohesió i llocs de tre­ball, una fórmula gua­nya­dora en què no s'ha apro­fun­dit prou. Tenim 17.000 per­so­nes que espe­ren una plaça pública i 8.000 pla­ces bui­des al sec­tor pri­vat. Per tant, una reo­ber­tura més àmplia de les PEVS es podria tra­duir en un aug­ment en la con­trac­tació de per­so­nal a les residències.

Cal mirar enda­vant amb opti­misme i plan­te­jar rep­tes de futur ambi­ci­o­sos. La nos­tra gent gran no pot supor­tar més greu­ges ni reta­lla­des. El pres­su­post del 2015 ha de tenir com a gran pri­o­ri­tat les per­so­nes en situ­ació de dependència i en parau­les del Depar­ta­ment de Benes­tar i Família, aquesta “és la neces­si­tat d'ajuda que té una per­sona per rea­lit­zar les acti­vi­tats bàsiques de la vida diària, deri­vada de l'edat, la malal­tia o la dis­ca­pa­ci­tat, lli­gada a la pèrdua d'auto­no­mia física, men­tal, intel·lec­tual o sen­so­rial”. I el 70% de per­so­nes depen­dents tenen 65 anys o més. Ara s'ha d'actuar amb fer­mesa i decisió.