“Una, grande y pobre”

L'obsessió uni­for­mista espa­nyola arriba a situ­a­ci­ons dramàtiques, que sem­blen escri­tes per un autor de pulp fic­tion de qua­tre xavos. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal fun­ci­ona com una eina obe­di­ent de l'exe­cu­tiu per apa­mar qual­se­vol aresta que pugui amenaçar la uni­for­mi­tat de “la Nació més antiga d'Europa”. La sentència de l'Esta­tut ja va esta­blir una juris­prudència demo­li­dora: qual­se­vol norma autonòmica cedeix davant una llei esta­tal, esta­tuts inclo­sos. L'Estat de les auto­no­mies va morir el 28 de juny del 2010, des­cansi en pau. En aquest sen­tit, el TC ha suspès la llei cata­lana con­tra la pobresa energètica, una norma amb l'objec­tiu sepa­ra­tista d'impe­dir que les famílies que no poden pagar la fac­tura de la llum i el gas es que­din sense sub­mi­nis­tra­ment durant l'hivern. Doncs no, amics meus, ni això ens per­met el nos­tre auto­go­vern de pa sucat amb oli. D'una banda, l'exe­cu­tiu de Rajoy no se n'amaga i declara en el recurs pre­sen­tat al TC que la mesura tin­dria una “reper­cussió directa sobre els ingres­sos del sec­tor elèctric”. Es veu que gua­nyen tan pocs diners que no es poden per­me­tre aguan­tar uns mesos les fac­tu­res de 1.000 famílies pobres. L'argu­ment prin­ci­pal, però, és que els pobres cata­lans no poden ser millors que els pobres espa­nyols. Cap diferència no serà tole­rada i l'ani­ve­lla­ment serà sem­pre cap avall. Els cata­lans vícti­mes de la pobresa energètica també es merei­xen un país nou. També per ells vota­rem el 9-N.